Visitando el Parque Nacional Yosemite. USA

Naturaleza en estado puro, esto es lo que encontramos cuando visitamos el Parque Nacional de Yosemite, en el estado de California, Estados Unidos. Situado a sólo 320 kilómetros de San Francisco, fue declarado Patrimonio Mundial de la Humanidad en 1.984. Es famoso por sus montañas de granito, saltos de agua, los ríos, la diversidad de animales y por las secuoyas gigantes, los árboles más grandes del planeta…

boscyosemite2.jpg

El Parque cubre un área de 3.000 kilómetros cuadrados, y aunque lo visitan más de 3 millones de personas al año, es fácil alejarse de las multitudes y disfrutar de sus bosques en absoluta soledad.

Eso sí, ya sea para bien o para mal, los americanos tienen muy claro lo que es el turismo y eso hace que sea muy fácil visitar todas estas zonas. Lo tienen todo muy bien indicado y no faltará de nada para disfrutar de sus parques.

recorrent Yosemite
Ideal para recorrerlo en vehículo

textura arbres

bosc2

El bosque de secuoyas más importante es el de Mariposa Grove, situado en la parte más meridional de Yosemite. Allí podemos ver árboles gigantescos como el Grizzly Giant, con más de 63 metros de altura, 28 metros de diámetro y 2.700 años de antigüedad. Qué pequeños nos sentíamos paseando entre los seres vivos más grandes del planeta!

grizzly giant
Grizzly Giant, un árbol gigante!
superpinya
Con unas piñas enormes!
textura sequoia
La textura de las secuoyas es única
arrels
Una de las secuoyas derribadas
forat arbre
Otra fue recortada para realizar un paso a través (barbaridades de épocas pasadas…)
superarbres.jpg
El diámetro de los troncos de estos árboles es brutal

Otro de los símbolos del Parque es «El Capitán», una enorme montaña de granito situada en el Valle Yosemite, la zona más visitada del parque. Sus paredes verticales de más de 900 metros, son espectaculares tanto para los que miramos, como los escaladores que disfrutan de la escalada.

Su nombre se ha hecho mítico entre ellos, y es uno de los destinos preferidos por los escaladores, debido a los diferentes grados de dificultad y las numerosas rutas de ascenso que hay.

El nombre de «El Capitán», es debido a la traducción libre que los españoles, en el siglo XIX, hicieron de los indios nativos, que denominaban a esta montaña «Jefe de la Tribu».

Capitan
Una montaña enooorme de granito

manel i cris

Un complejo de hoteles de todas las categorías permite a los visitantes dormir en el mismo parque. Encontramos desde tiendas repartidas (atención a los osos, nosotros vimos a uno…), hasta hoteles de 5 estrellas y todo los lujos inimaginables.

Nosotros nos alejamos un poco hasta llegar al pueblo de Wawona, y su encantador Hotel. Era como estar dentro de  la película «Lo que el viento se llevó», con habitaciones de estilo colonial y un desayuno espectacular!

wawona hotel
Instalaciones del Wawona Hotel

yosemite3.jpg

esquirol

arbres

Días y días son los que se necesitan para visitar con calma el Parque, ya que dispone de más de 1.300 kilómetros de senderos para hacer caminatas y descubrir parajes increíbles.

Y si elegíis el otoño para visitarlo, como nosotros, los colores de los árboles aún harán más espectacular la visita a uno de los mejores parques naturales de los Estados Unidos.

Restaurant TARANNÀ. Cardedeu

localitzador_taranna

Situat en una casa senyorial de principis del segle passat, prop del centre de Cardedeu, trobem el restaurant Tarannà.

SONY DSC
El restaurant és situat al centre de Cardedeu

Cuina mediterrània, molta varietat de pizzes d’elaboració pròpia, pasta fresca, rissottos, amanides de molts tipus… Tot un ventall d’oferta culinària per triar. Destaca el plat de Carn Ibèrica a la pedra, per fer-se un mateix, així com els canelons, carpaccios…

SONY DSCSONY DSC

SONY DSC
Amanida amb formatge de cabra i fruits secs
SONY DSC
Canelons de Foie
SONY DSC
Micuit de Foie amb compota de figues
SONY DSC
Coulant de xocolata blanca amb gelat de llet merengada

També és molt aconsellable la seva terrassa situada en un pati interior, sense vistes, però genial per sopar a la fresca. El servei és molt agraït i a més d’explicar-te els plats del dia, resolen tots els teus dubtes amb un bon somriure. Això sempre és molt d’agrair. Ah! I ens va encantar la idea per poder triar les postres! Et porten una mostra de cada plat perquè vegis com són. És impossible resistir-se! La qualitat, en general, és molt bona, tot i que els preus, depenent del que es demani, “piquen” una mica…

El total del sopar per a dues persones (agost 2011), amb ampolla de vi Lambrusco Blanc, va ser: 75 euros.

NOTES RESTAURANT (màx. 5)

Menjar                         EstrellaEstrellaEstrellaEstrella

Servei                     EstrellaEstrellaEstrellaEstrellaEstrella

Relació qualitat/preu        EstrellaEstrellaEstrella

Palamós, el nostre racó per desconnectar

Ja que a l’entrada anterior hem parlat de Palamós, hem pensat que aquesta bonica població de la Costa Brava (Baix Empordà), mereix unes línies i unes quantes fotos. Moltes vegades ens adonem de com tenim de descuidat el nostre país ja que ens proposem explicar mil anècdotes d’altres racons del món i ens oblidem de Catalunya.

SONY DSCSONY DSCSONY DSCSONY DSC

SONY DSCPalamós ha sigut la nostra taula de salvació aquests mesos tant durs de tanta feina i no fer vacances. Allà ens podem escapar i desconnectar de tot l’estrès que ens envolta. No direm que és el municipi més maco de la Costa Brava, però a nosaltres ens encanta. Té la platja gran, cales petites i encantadores, un far amb unes vistes maquíssimes, un camí de ronda que et porta a magnífiques platges vorejant la costa…

SONY DSCSONY DSCSONY DSCPlatja de Palamós

El centre del poble és ple de restaurants i botigues, com tots els llocs turístics, però intentem evitar els dies de temporada alta (com ja explicarem més endavant), i les aglomeracions.  En resum, allà aconseguim la pau i la tranquil.litat que necessitem!

SONY DSCSONY DSCSONY DSCSONY DSCSONY DSC

El raig anticrepuscular

Quin títol per una entrada, eh? No, no és que ara parlem de ciència ficció, però és que fa uns dies, concretament el 13 de setembre, vam trobar-nos davant d’un estrany fenomen atmosfèric.

SONY DSC

Érem a Palamós, el nostre lloc favorit per desconnectar, i visitant com d’altres vegades el seu far, vam meravellar-nos davant del que ens oferia el cel. Una enorme línia blava que semblava sortir del mar es pintava sobre l’horitzó. I per si això no era suficient, la lluna plena començava a sortir per la línia que dibuixa el mar. És llavors quan agraeixes portar una càmera a sobre, i intentes capturar el moment.

SONY DSC

Un moment pel que vam haver de pagar un alt preu. Els mosquits es van posar les botes amb nosaltres. Mai m’havien picat tants alhora, i no parlem de la Cristina, que va batre el record de picades per centímetre de pell. Pobre…

I tornant al títol: raig anticrepuscular, així és com s’anomena aquest fenomen. Això va passar per què, a l’altre costat mirant cap a la posta de sol, hi havia un núvol sobre el Berguedà que feia una ombra. Els raigs són paral.lels però quan creuen la bóveda celeste semblen més estrets als dos costats per efecte de la perspectiva. (Tomàs Molina dixit).

Bé, difícil d’explicar, però maco de veure!!!

SONY DSC

Mercat de Kõbõ-san, Kyoto.

Els mercats tenen vida i color, molt de color. Per nosaltres, visitar un país, és sinònim de buscar i passejar pels seus mercats. No busquem souvenirs ni records, sinó moments. Moments especials en forma de veure a la gent moure’s entre les paradetes o els botiguers oferint els seus productes.

Un dels mercats que hem visitat i que ens va deixar un gran record és el de Kõbõ-san. Es celebra només el dia 21 de cada mes a la ciutat de Kyoto, Japó, i si esteu de viatge per aquesta ciutat i hi coincidiu, no desaprofiteu l’ocasió.

Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.

És un mercat amb encant, i es troba al recinte del temple de Tõ-ji. Allà, ben d’hora, creixen les paradetes de roba, records i menjar, molt de menjar… És un lloc ideal per picar i degustar un munt de plats autòctons de la zona.

Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.Mercat de Kõbõ-san el 21 de cada mes. Al recinte del temple Tõ-ji.

Persones, olors, colors, tota una barreja de sensacions en aquest mercat que ens fa recordar perquè ens agrada tant viatjar!

Una passejada pel mercat de Kobo-san.

Oceanari de Lisboa

Ja vam escriure, quan vam fer les entrades de Lisboa al bloc, que la visita a l’Oceanari mereixia una entrada pròpia. No acostumem a visitar llocs tant marcadament turístics com aquest, però reconec que vam gaudir com nens petits. D’entrada ens va sorprendre les dimensions del lloc, de fet és el segon oceanari més gran del món darrere el d’Osaka (Japó), i la quantitat d’espècies marines que tenen.

SONY DSC
Vasco és la mascota de l’Oceanari
L'enorme tanc central
El tanc d’aigua central és enorme!
SONY DSC
Veure autèntics taurons tan de prop impressiona.

No som gaire amics de visitar zoològics ni llocs amb animals en captivitat, però segurament és l’única oportunitat que tenim de veure tantes espècies marines. Més de 16.000 animals  i unes 450 espècies diferents, repartides per les seves modernes instal·lacions.

SONY DSC
Les mantes i rajades són espectaculars.
SONY DSC
Hi ha peixos (el de la dreta) que no sabem ni com es diuen…
SONY DSC
Una rajada descansant i una parella de peixos papallona al seu voltant.

El rei de la visita és el seu enorme tanc central. 5.000 metres cúbics d’aigua que mostren perfectament una porció d’oceà. Enormes finestres envolten el tanc per tal que els visitants puguin gaudir de taurons, rajades, quimeres, diverses espècies de tonyina, barracudes, mers i moltes més espècies marines.

SONY DSC
Algunes mantes fan més de 3’5 metres d’envergadura
SONY DSC
I tu qui ets?
SONY DSC
Més taurons i barracudes
SONY DSC
La boca de les mantes semblen cares…

També trobem entorns marins per encabir pingüins o marmotes i enormes aquaris amb estrelles de mar, i peixos de tot tipus.

aus
Diferents zones imiten els espais naturals dels animals
SONY DSC
La Cristina va conèixer a les marmotes.

En resum, l’oceanari-museu de biologia marina, situat al Parque das Naçoes de Lisboa, atrau a més d’un milió de visitants a l’any, i resulta una visita diferent i divertida. Molt aconsellable per les famílies amb fills, o com nosaltres, els que continuem sentint-nos com a nens…

Restaurante CANDELA. Palamós

Pequeño pero acogedor restaurante frente al puerto de Palamós. Unas 8 mesas para recibir clientes y ofrecer una carta no muy extensa, pero sí muy variada. Los platos no son muy grandes, de hecho son medias raciones, pero es ideal si quieres compartir o hacer una cata más variada.

SONY DSC
Palitos de pollo rebozados con sésamo y salsa agridulce de chiles y Tabulé
SONY DSC
Variedades de pan

 

SONY DSC

A demás de la carta, siempre tienen los platos del día, que pueden ser por ejemplo: Tartar de atún con berenjenas confitadas con cítricos o Pulpo con cebolla confitada en su tinta. Los postres también son muy interesantes, y juegan con el contraste de sabores.

SONY DSC
Carrilleras de ternera con costra y puré de patata
SONY DSC
Chipirones a la plancha con salsa de curry rojo y hinojo

Además de estos platos de las fotos, hemos probado y recomendamos las croquetas de pollo a la Guinness, las brochetas de tataki de atún con semillas de amapola, o el filete de canguro al chimichurri.

SONY DSC
Coulant de chocolate y helado de leche merengada
SONY DSC
Helado de chocolate con aceite de oliva y sal

Donosti i el bon viure

Sant Sebastià és una d’aquelles ciutats on només arribar es nota el bon viure. Els carrers, comerços, restaurants, la gent… tot té un tarannà de bona vida. Fa uns anys el diari anglès The Guardian va incloure a  Donosti entre les 5 millors ciutats del món per estiuejar, nosaltres aniríem un pas més enllà i canviaríem el seu verb pel de “viure”.

panconcha
Panoràmica de Donosti
PESCA
Pescant al Passeig Chillida
pano_playa_concha
Illa de Santa Klara amb la ciutat de fons.

Barca arribant a port

Nosaltres vam anar a l’abril de l’any 2006, i el temps va ser molt inestable, però la ciutat ens va captivar. Un factor important va ser la gastronomia, molt lligada a les nostres escapades. Ja coneixíem la cuina basca, i els restaurants i tabernes d’aquesta ciutat encara van fer pujar el llistó. La proporció d’estrelles Michelin per metre quadrat és de les més altes del món. I que dir dels seus pintxos! autèntiques obres d’art culinàries en miniatura. Ens encanta “tapear” de taberna en taberna… Fins i tot vam anar a dinar al restaurant que Karlos Arguiñano té a Zarautz. Boníssim!

restaurant Arguiñano
Fent un brindis al restaurant de Karlos Arguiñano.

Per veure una bona panoràmica de Donosti el millor és pujar fins al monte Igueldo. Allà trobem les millors vistes. Destaca la famosa badia de La Concha, amb més d’un quilòmetre de platja, encara que també trobem dues platges públiques més: Ondarreta i Zurriola.

panconchanit
Platja de La Concha.

Ciutat de Donosti

La Parte Vieja és com anomenen els donostiarres al casc antic de la ciutat. Carrers estrets formen un laberíntic entramat molt agraït de descobrir.

La Catedral del Buen Pastor impressiona per les seves dimensions.

Un altre lloc des d’on tenir una bona perspectiva de Sant Sebastià és passejant pel Paseo Nuevo. Escultures com “Construcción Vacia” de Jorge Oteiza acompanyen al visitant. En dies de mala mar pot estar tancat al públic, ja que les onades des d’aquesta zona poden ser enormes.

Escultura de Jorge Oteiza al Paseo Nuevo
"Construcción Vacia" d'Oteiza al Paseo Nuevo.

A l’altra banda de la badia trobem el passeig Eduardo Chillida, i al final, literalment sobre el mar, podem veure una de les obres escultòriques més conegudes d’aquest autor: El Peine del Viento. Són 3 escultures d’acer incrustades sobre enormes roques. És hipnòtic veure com les onades del Cantàbric castiguen aquesta obra.

Peine del Viento
Peine del Viento.

Protegit pel “monte Urgull”, hi ha el Port de Donosti. Sembla petit pel tamany d’aquesta ciutat, i el més normal és trobar embarcacions de pescadors i dones que reparen les xarxes dels seus marits.

panportDSC03158 LR

Arribem a la ciutat en ruta amb el nostre cotxe. Això ens permet allotjar-nos a un hotel no tan cèntric però molt modern i acollidor. Hotel Palacio de Aiete.

Havaneres a Palamós

Quin gran plaer sentir unes havaneres a la platja en ple agost. S’ha d’aprofitar la gran oferta de cantades que ens ofereixen els diferents grups d’havaneres per tot el litoral català en aquesta època.

El grup Port Bo cantant havaneres a Palamós

Tenim la sort d’escoltar a un dels grups més populars: Port Bo, que fent servir com a escenari un vaixell, va oferir les havaneres més populars a un bon grapat de persones.

New York sota la pluja

Després de l’allau d’informació sobre el tifó Irene i el seu pas pels Estats Units, no deixem de pensar en les imatges que ens han ofert els diaris i mitjans de comunicació. Finalment, tot ha quedat en un ensurt, però les mesures de seguretat imposades pel govern americà han ofert imatges realment dignes de les pel·lícules de catàstrofes dels anys 70. Times Square i les principals avingudes de Manhattan completament buides!

Un cop vist que no era tant com s’esperava, realment ens hauria agradat ser allà en un moment així. Fotografiar la ciutat en estat d’alerta podia ser especial. De fet, vam poder viure un simulacre d’atemptat terrorista al centre de Manhattan fa uns anys, i la que «munten» els americans és al·lucinant. Veure la 5a Avinguda completament tallada al trànsit i plena de policies no té preu…

Això ens fa pensar que qualsevol inclemència meteorològica, sempre que no perillem, ens permet tenir un altre punt de vista del lloc que visitem. La qüestió és prendre-s’ho amb filosofia.

No importa si fa sol, neva o plou; Nova York és especial. Està clar que a tothom li agrada visitar un lloc i que faci bon temps, però hi ha ciutats on no importa que la meteorologia no sigui benèvola amb nosaltres. Nova York té tantes coses per veure que fins i tot la pluja ens pot ajudar a descobrir-ne.

Empire StatePasseig sota la pluja

Pot passar que comencem la nostra jornada “rutera” per la ciutat i que el dia s’aixequi ben gris i tapat. Tenim un munt de museus per visitar, botigues per comprar, restaurants on dinar, que ben segur faran que aprofitem el dia. I encara més, si la pluja és suau, podem ajudar-nos del paraigües i dels transports públics per visitar llocs que continuen tenint un encant especial sota les gotes…

Brooklyn Bridgetaxi & Flatiron

Brooklyn Bridge & gavinaLa ciutat no s’atura perquè ho mani l’aigua! El ritme de Nova York continua, passi el que passi, i hem d’aprofitar-ho. Un bon exemple és passejar pel Brooklyn Bridge. Els ciutadans, i sobretot els turistes, desapareixen per un moment, i la sensació de travessar el pont tot sols és increïble. Podem arribar-nos fins a l’altre banda, al barri de Brooklyn i veure l’skyline de la ciutat d’una manera diferent. El cel tapat, els núvols grisos, les gotes d’aigua encara potencien més el formigó i les formes dels edificis.

Manhattan des de Brooklyn

I no ens agobiem. Potser plou durant minuts, hores o fins i tot dies, però el que sempre sabrem és que tard o d’hora, tornarà a sortir el sol a la gran ciutat… La gran poma!

central park

Visitant New York sota la pluja…