El raig anticrepuscular

Quin títol per una entrada, eh? No, no és que ara parlem de ciència ficció, però és que fa uns dies, concretament el 13 de setembre, vam trobar-nos davant d’un estrany fenomen atmosfèric.

Érem a Palamós, el nostre lloc favorit per desconnectar, i visitant com d’altres vegades el seu far, vam meravellar-nos davant del que ens oferia el cel. Una enorme línia blava que semblava sortir del mar es pintava sobre l’horitzó. I per si això no era suficient, la lluna plena començava a sortir per la línia que dibuixa el mar. És llavors quan agraeixes portar una càmera a sobre, i intentes capturar el moment.

Un moment pel que vam haver de pagar un alt preu. Els mosquits es van posar les botes amb nosaltres. Mai m’havien picat tants alhora, i no parlem de la Cristina, que va batre el record de picades per centímetre de pell. Pobre…

I tornant al títol: raig anticrepuscular, així és com s’anomena aquest fenomen. Això va passar per què, a l’altre costat mirant cap a la posta de sol, hi havia un núvol sobre el Berguedà que feia una ombra. Els raigs són paral.lels però quan creuen la bóveda celeste semblen més estrets als dos costats per efecte de la perspectiva. (Tomàs Molina dixit).

Bé, difícil d’explicar, però maco de veure!!!