Sant Sebastià és una d’aquelles ciutats on només arribar es nota el bon viure. Els carrers, comerços, restaurants, la gent… tot té un tarannà de bona vida. Fa uns anys el diari anglès The Guardian va incloure a Donosti entre les 5 millors ciutats del món per estiuejar, nosaltres aniríem un pas més enllà i canviaríem el seu verb pel de “viure”.
Panoràmica de DonostiPescant al Passeig ChillidaIlla de Santa Klara amb la ciutat de fons.
Nosaltres vam anar a l’abril de l’any 2006, i el temps va ser molt inestable, però la ciutat ens va captivar. Un factor important va ser la gastronomia, molt lligada a les nostres escapades. Ja coneixíem la cuina basca, i els restaurants i tabernes d’aquesta ciutat encara van fer pujar el llistó. La proporció d’estrelles Michelin per metre quadrat és de les més altes del món. I que dir dels seus pintxos! autèntiques obres d’art culinàries en miniatura. Ens encanta “tapear” de taberna en taberna… Fins i tot vam anar a dinar al restaurant que Karlos Arguiñano té a Zarautz. Boníssim!
Fent un brindis al restaurant de Karlos Arguiñano.
Per veure una bona panoràmica de Donosti el millor és pujar fins al monte Igueldo. Allà trobem les millors vistes. Destaca la famosa badia de La Concha, amb més d’un quilòmetre de platja, encara que també trobem dues platges públiques més: Ondarreta i Zurriola.
Platja de La Concha.
La Parte Vieja és com anomenen els donostiarres al casc antic de la ciutat. Carrers estrets formen un laberíntic entramat molt agraït de descobrir.
La Catedral del Buen Pastor impressiona per les seves dimensions.
Un altre lloc des d’on tenir una bona perspectiva de Sant Sebastià és passejant pel Paseo Nuevo. Escultures com “Construcción Vacia” de Jorge Oteiza acompanyen al visitant. En dies de mala mar pot estar tancat al públic, ja que les onades des d’aquesta zona poden ser enormes.
"Construcción Vacia" d'Oteiza al Paseo Nuevo.
A l’altra banda de la badia trobem el passeig Eduardo Chillida, i al final, literalment sobre el mar, podem veure una de les obres escultòriques més conegudes d’aquest autor: El Peine del Viento. Són 3 escultures d’acer incrustades sobre enormes roques. És hipnòtic veure com les onades del Cantàbric castiguen aquesta obra.
Peine del Viento.
Protegit pel “monte Urgull”, hi ha el Port de Donosti. Sembla petit pel tamany d’aquesta ciutat, i el més normal és trobar embarcacions de pescadors i dones que reparen les xarxes dels seus marits.
Arribem a la ciutat en ruta amb el nostre cotxe. Això ens permet allotjar-nos a un hotel no tan cèntric però molt modern i acollidor. Hotel Palacio de Aiete.
Pasión por conocer mundo y la fotografía, en la web mostramos información de rutas y viajes
www.salydescubre.com
Bojos per voltar pel món i la fotografia, a la web mostrem informació de rutes i viatges
www.bonavida.cat
Ver más entradas
4 comentarios sobre “Donosti i el bon viure”
Wenas!!!!
No me canso de ir. Siempre que ido he intentado comer en un mini bar, super escondido que se llama «La cuchara de San Telmo». Muyyyyy recomendable. Donosti.
Subir a los montes caminando es increible. La predazo «Icurriña» que tienen en Igueldo es impresionante vista desde el mismísimo palo.
Lo que no os doy la razón es en la recomendación del restaurante del Arguiñano. Lo siento, fuimos a cenar con mi mujer y no fue para tirar cohetes. Muy normalito para el sablazo que te pegan. En la carretera que pasa por el centro de Zarautz hay un restaurante pequeñito que se come mil veces mejor que en el del Arguiñano. He cenado tres veces en este e intento repetir si tengo que volver. El restaurante se llama «Txiliku» http://g.co/maps/n3mdq .
Ah, las fotos muy buenas. Me gusta mucho, me gusta mucho.
Així m’agrada Xavi, que em recomanis també restaurants! Tens raó amb el restaurant de l’Arguiñano, no era per tirar coets, però segurament era pel dia que feia, i el bon plan que vam muntar… No és per tornar, però ens va fer il.lusió.
Aquesta entrada al bloc ja era de fa molt temps, i si tornem tastarem algunes de les teves recomanacions.
Gràcies!
Excelentes fotos de Donostia.
La próxima vez os dáis una vuelta por mi pueblo a 20 km. se llama Tolosa, guapo pueblo y para comer o tomar pintxos, más barato que Donosti. Y cosas que ver…….interesesantes.
Euskadi forever.
Salut i sort
Pués tenemos muchas ganas de vover a Donostia, así que si lo hacemos, pasaremos por tu pueblo, Gildo, que si lo recomiendas seguro que vale la pena!!!
Nos lo apuntamos en la agenda.
Muchas gracias por tu comentario y tu recomendación.
Wenas!!!!
No me canso de ir. Siempre que ido he intentado comer en un mini bar, super escondido que se llama «La cuchara de San Telmo». Muyyyyy recomendable. Donosti.
Subir a los montes caminando es increible. La predazo «Icurriña» que tienen en Igueldo es impresionante vista desde el mismísimo palo.
Lo que no os doy la razón es en la recomendación del restaurante del Arguiñano. Lo siento, fuimos a cenar con mi mujer y no fue para tirar cohetes. Muy normalito para el sablazo que te pegan. En la carretera que pasa por el centro de Zarautz hay un restaurante pequeñito que se come mil veces mejor que en el del Arguiñano. He cenado tres veces en este e intento repetir si tengo que volver. El restaurante se llama «Txiliku» http://g.co/maps/n3mdq .
Ah, las fotos muy buenas. Me gusta mucho, me gusta mucho.
Així m’agrada Xavi, que em recomanis també restaurants! Tens raó amb el restaurant de l’Arguiñano, no era per tirar coets, però segurament era pel dia que feia, i el bon plan que vam muntar… No és per tornar, però ens va fer il.lusió.
Aquesta entrada al bloc ja era de fa molt temps, i si tornem tastarem algunes de les teves recomanacions.
Gràcies!
Excelentes fotos de Donostia.
La próxima vez os dáis una vuelta por mi pueblo a 20 km. se llama Tolosa, guapo pueblo y para comer o tomar pintxos, más barato que Donosti. Y cosas que ver…….interesesantes.
Euskadi forever.
Salut i sort
Pués tenemos muchas ganas de vover a Donostia, así que si lo hacemos, pasaremos por tu pueblo, Gildo, que si lo recomiendas seguro que vale la pena!!!
Nos lo apuntamos en la agenda.
Muchas gracias por tu comentario y tu recomendación.