Avui vull mostrar una d’aquelles fotos fetes per casualitat. I és que si una cosa tinc clara, és que en la fotografia de viatges i paisatge, existeix un component anomenat «sort» que també és molt important. I m’atreviria a dir que formaria el 20 % d’una fotografia d’aquest tipus. I per què ho dic això? Doncs perquè moltes vegades, quan viatgem, no podem establir amb tota seguretat on serem a tal hora o, quin és el milloc lloc per fotografiar un paratge, etc. La llista de combinacions durant una ruta per un país que no coneixem és tan gran, que la sort pot determinar la bellesa d’una fotografia.
I aquest és el cas. Era el dia 24 de maig del 2012, i ens trobàvem al bonic poble de Bonnieux, durant una ruta per La Provença francesa. Teniem reserva a les 20:30h per sopar al restaurant que ens havien recomanat, i mentre caminàvem cap al local, ja s’intuïa que ens trobaríem una magnífica posta de sol. Només portava a sobre la càmera amb un objectiu 50mm, un dels meus favorits, però que a l’hora de fotografiar el capvespre no és gaire útil. Ja era a mig camí quan m’estava penedint de no haver agafat l’angular o potser el telobjectiu.
Objectiu 50mm; Exposició manual; f3.5; Obturació 1/1250 s; ISO 200
Vam seure a taula i vam demanar, però no parava quiet a la cadira pensant en la imatge que m’estava perdent. Llavors va ser quan Cristina, que em coneix perfectament, em va animar a sortir a fer 4 fotos ràpides mentre preparaven els plats. Sigue leyendo «Història d’una foto (IV). Capvespre a Bonnieux, França»
Els dies 7, 8 i 9 d’agost decidim fer una petita ruta en moto pel Pirineu i visitar algunes pobles i ciutats del Pallars Sobirà (Sort, Rialp, Llavorsí, Espot…). Però sobretot ens venia molt de gust fer alguna petita caminata pel Parc Nacional d’Aigüestortes i el seu majestuós Estany de Sant Maurici.
Val a dir que, tot i ser entre setmana, l’agost és època de vacances per a molta gent, i això es va notar moltíssim. Els camins per recórrer, sobretot els primers trams, estaven a tope de gent! Sigue leyendo «Parc d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici»
Alguna vegada, mentre prepareu la ruta d’un viatge, segur que us heu imaginat com us ho passareu al país que voleu visitar. Només cal somiar despert una mica, i ja et veus passejant per la ciutat que llegeixes a la guia, o conduint per les carreteres que estàs estudiant al mapa, o fotografiant els animals que has vist en algun vídeo… La imaginació es dispara, i ja et comences a fer una idea de com seran les teves vacances abans de sortir de casa.
Nosaltres vam provar de fer un petit experiment (com ens agraden aquestes freakades!) i vam decidir fer un vídeo de la nostra ruta per Nova Zelanda, com si es tractés del trailer d’una pel·lícula. És a dir, com si al veure-ho, nosaltres mateixos ens expliquéssim què ens trobarem al visitar aquell país tan meravellós.
Com sempre diem: utilitat cap ni una, però ens ho passem de conya!!
Amb aquesta entrada arribem a la número 200 del nostre bloc!! Qui ens hauria dit fa un temps, que el que va començar com una simple prova, es convertiria en un apassionant hobbie, que ens ha permès ordenar un munt d’informació que teníem oblidada al disc dur de l’ordinador i explicar un munt d’escapades i viatges a d’altres apassionats com nosaltres de tot el que sigui visitar el nostre immens planeta.
I parlant de viatjar, volem explicar la ruta que hem pensat fer aquest any per si algú que ens llegeix ens pot donar consells, idees i ajuda… Ja hem llegit molts foros i hem buscat molta informació, però sempre és un plaer escoltar de primera mà a d’altres viatgers.
No explicarem com hem arribat finalment a la decisió de la nostra ruta, ja que aquest any ens ha costat molt posar-nos d’acord a la Cristina i a mi, però finalment podríem dir que el fil conductor del viatge serà: visitar durant un mes els 2 únics estats nord-americans que estan separats de la resta. Alaska i Hawai.
Aquesta foto ja va aparèixer al bloc quan parlàvem de la nostra ruta per Islàndia l’any 2011, però ens moríem de ganes d’explicar la història que té darrera.
Una de les raons de viatjar a Islàndia a l’octubre, a més de ser temporada baixa, era sense cap mena de dubte que començava l’època per poder veure les aurores boreals. Un fenomen meteorològic que des de fa molt de temps volíem viure i fotografiar. Per tenir més possibilitats de veure-les, s’han de complir una sèrie de condicions (entorn amb poca llum, nit freda i que hi hagi força activitat de pols solar) i sens dubte, ens va anar molt bé la web http://www.gi.alaska.edu/AuroraForecast/Europe. Era la nostra guia diària, ja que ens marcava la zona i les possibilitats de veure les Northern lights, com s’anomenen en anglès.
18mm, f11, 50″ exposició
Tot i llegir mil i un consells, hi ha una cosa que ningú t’avisa, i que per nosaltres va ser un autèntic maldecap. Ningú pot preveure l’hora i el lloc exacte. Això feia que més d’una nit ens haguéssim de despertar i treure el cap per la cabana o l’hotel on dormíem. Semblava que estiguéssim fent guàrdia, buscant aquest estrany fenomen i pregàvem perquè coincidís amb alguna nit on dormíem en plena natura, al mig d’algun bosc, per fer-ho encara més màgic.
Doncs bé, ja portàvem un parell de dies on sabíem que hi havia altes probabilitats, i això encara ens posava més nerviosos. I sempre recordarem la nit del 9 d’octubre del 2011. Estàvem instal·lats al petit poble de Höfn, a l’est d’Islàndia, i després de sopar al mateix hotel on dormíem (recomanem moltíssim el seu restaurant) vam decidir pujar a l’habitació per mirar el correu i posar-nos al dia amb els de casa. Només eren les 9 del vespre, però estàvem molt cansats. Abans però, vam iniciar una conversa amb el simpàtic cambrer que ens havia atès i vam explicar-li que estàvem bojos per veure una aurora. Ell també ens va mirar la web i ens va indicar les altes probabilitats d’aquella nit, i per ajudar-nos encara més, va dir que deixaria una nota a la persona que seria a recepció durant la nit per tal que ens avisés si n’apareixia una. Nosaltres vam dir-li que no dubtes a cridar-nos, fos l’hora que fos!
Com que encara era d’hora, vam decidir treure el cap a una terrassa de l’hotel per gaudir de la nit, però tot just obríem la porta a l’exterior quan el cambrer pujava cridant per les escales. I creiem que tot va succeir alhora, per un costat ell ens explicava que es començava a formar una aurora boreal, i a nosaltres ja se’ns posaven els ulls com taronges veient com unes estranyes llums es formaven al cel!!!
Van ser uns primers instants hipnotitzants, i vam córrer cap a l’habitació per agafar la càmera de fotos. Tantes nits dormint en plena natura i finalment fotografiàvem una aurora boreal des de la finestra de l’habitació… Però la visió era increïble, quines formes, quins colors… Després d’uns minuts vam decidir agafar el cotxe i sortir de la ciutat per intentar tenir un altre punt de vista, i tot i fer moltes més fotos, l’aurora ja no tenia la mateixa intensitat que minuts abans.
No va ser l’únic moment que en veuríem una durant la nostra ruta, però sí que recordem aquells instants amb una sensació molt especial.
Continuamos con nuestra recomendación de algunos restaurantes de Palamós, donde nos hemos instalado este mes de julio. Si la temporada pasada destacábamos el restaurante Candela como uno de los mejores de la zona, ahora queremos hacerlo con el Restaurante La Menta, todo un hallazgo en Palamós.
Se trata de uno de los mejores establecimientos que hemos descubierto en mucho tiempo, con una cocina de altísima calidad, y un trato exquisito. Y lo mejor de todo, es que al mediodía entre semana, ofrecen un fantástico menú por 15 euros. La verdad es que da gusto encontrar un lugar donde, además de la carta, cuidan con tanto detalle el menú diario y nos demuestran que las dos opciones son compatibles.
Con el buen tiempo, podemos comer o cenar en el exterior
Aunque conserva el nombre de La Menta (con mucha tradición en Palamós), el restaurante ha cambiado de propietarios, y han reabierto puertas en marzo del 2012. Agathe y Roger se encargan de llevar adelante este restaurante con un nuevo y renovado empuje.
En los menús de mediodía podemos encontrar platos como por ejemplo:
Ensaladas, cremas frías y calientes, arroces, y una gran variedad de pescado y carne. Los postres también son increíbles, trabajadas y bien elegidas: trufas con espuma de chocolate blanco, carpaccio de piña con crema catalana, pastel de chocolate, miel y requesón, helados, flanes, etc.
Salmorejo con dados de jamón, pan tostado y huevo duro (plato del menú)Revuelto de huevos y sobrasada (plato del menú)Arroz con alubias y conejo (plato del menú)Mousaka griega (plato del menú)
Si hablamos de la carta, debemos decir que no es muy extensa, pero los diferentes platos están muy bien elegidos. Podemos encontrar una selección para picar:
Boquerones marinados, chalotes y alcaparras
Mejillones con vinagreta de verduritas
Buñuelos de bacalao
Anchoas y pan con tomate
Camarones de Palamós salteados con ajo y perejil
Algunos entrantes fríos:
Canelones tibios de mascarpone, parmesano y espinacas (¡¡espectaculares!!)
Caballa marinada con soja, tomate aliñado y escarola
Ensalada de tomate, fresones y parmesano
Tartar de atún, soja, cebolleta y aguacate
Carpaccio de cigalas de Palamós
Entrantes calientes:
Sardinas del sur marinadas, jengibre y panceta Joselito
Salteado de verduras de verano con butifarra del perol
Macarrones rellenos de asado, bechamel y queso Emmental
El pescado es variado, y a menudo depende del día. También ofrecen Lomo de bacalao confitado con tomate; Tataki de atún; Arroz cremoso de sepietas, camarones de Palamós o almejas de Carril.
Encontramos algunos platos de carne, como Secreto Ibérico con Verduritas, Ventresca de Cordero de Zamora, humus, especias y su jugo; Solomillo de Ternera con terrina de patata y trufa de verano, o un chuletón de Vaca con salsa bearnesa, patatas y pimientos de «padrón».
Existe la posibilidad de elegir un menú degustación por 45 euros / persona, y algunos platos fuera de carta que cambian diariamente (Caracoles de boca roja, Cremoso de patata, Cigalas, Tartar de ternera y diferentes platos de pescado).
Caballa con cebolla confitada (plato del menú)Pollo asado con vino blanco, verduras y patata (plato del menú)Bacalao con samfaina (plato del menú)
El interior del restaurante es pequeño, con pocas mesas, pero con suficiente espacio entre ellas para sentirse a gusto. Y con el buen tiempo, tienen varias mesas más en el exterior, en una calle muy tranquila.
Trufas de chocolate con espuma de chocolate blanco (plato del menú)Carpaccio de piña con crema catalana y granizado de sandía (plato del menú)
Resumiendo, un restaurante donde siempre acertaremos, con una magnífica cocina y una buena atención a sus clientes. Los precios de la carta no son bajos (unos 30-35 euros por cabeza, según lelegido), pero la excelente calidad y la buena elección y combinación de los ingredientes hace que sea un lugar donde, de vez en cuando, vale la pena invertir para disfrutar de una buena comida. Pero aún mejor, es tener la opción de poder disfrutar de todo esto por sólo 15 euros con el menú de mediodía entre semana. Espectacular.
Este mes de julio 2012 ha sido muy provechoso gastronómicamente hablando. Todavía no hemos hecho vacaciones, pero la coincidencia de horarios entre nosotros nos ha permitido instalarnos todo el mes en Palamós, y esto ha hecho aumentar nuestra lista de restaurantes conocidos. Y queremos dedicar varias entradas a los que nos gustaría recomendar por su calidad.
Empezamos por un tipo de establecimiento que aún no habíamos tocado en nuestro blog: la taberna de pinchos. La casualidad hizo que descubriéramos la Tauern Urtau, especializada en tapas y pequeñas raciones de pinchos. Con un primer local abierto en 1963 en Arties, ya disponen de 5 establecimientos repartidos por Cataluña -Arties, Bossòst, Vielha (estos 3 en la Vall d´Aran), Palamós y un último abierto en Girona-.
La variedad de pintxos es enormePuedes pasarte un buen rato intentando elegir los que te apetecen…Situado en pleno centro de Palamós, paralelo a la calle Major
Y pinchos es lo que nos encontramos al entrar en el local. Toda una barra llena de estos pequeños platos que permiten degustar una gran variedad de sabores. Nos sería imposible enumerar todos los que tienen, pero os podemos asegurar que son muchos y funcionan al estilo del país vasco (cogemos los que queremos y los diferentes precios vienen marcados por la longitud del palillo). Además, también podemos pedir «los platillos» del Urtau, para degustar y compartir, platos algo más completos y hechos al momento. Podemos encontrar:
Patatas bravas, mejillones, almejas, calamares, chipirones, sonsos, pulpo, gambas de Palamós, callos, caracoles, huevos rotos con diferentes variantes, revuelto de setas y langostinos o camarones y ajos tiernos… Uf! Podemos salir bien llenos…
Queso brie rebozado y manzana, queso philadelphia con mermeladaTortilla de patatas, tostada con ceps y rollito de verdurasPatatas bravas a las dos salsas
Y la lista no se acaba:
Erizo gratinado, mil hojas de verduras con queso de cabra, presa ibérica, medallón de foie con manzana caramelizada, rabo de buey, mini-hamburguesa, vieira gratinada… Imposible probarlos todos en un mismo día. Y la cosa no acaba aquí, porque también podemos pedir ensaladas, tostadas, tablas de embutidos… Un buen repertorio. La carta de su web está llena de platos (clica per ver la carta).
Huevos rotos con patatas y foieMedallón de foie a la plancha con manzana caramelizadaCáscara de erizo de mar relleno y gratinado
Resumiendo, un buen local donde poder «tapear» y degustar una gran variedad de pinchos y platos, además de un gran número de vinos y cervezas para elegir. Con un buen ambiente y con unos precios más que razonables.
ACTUALIZACIÓN: Este restaurante ha cerrado sus puertas.
Una visita obligada quan viatgem a Amsterdam és el seu barri vermell o Red Light (Roze Buurt en holandès). I diem obligada perquè s’ha convertit en una de les zones més turístiques de la ciutat. Per dues raons: la seva gran quantitat i varietat de restaurants i bars, i el morbo (sí, ho diem així de clar), que provoca veure en primera persona el que tothom ha sentit a parlar, l’exhibició de les prostitutes als aparadors de certs carrers.
El barri és molt més que això, està clar, però avui volem parlar sobretot del districte conegut com De Wallen, on el color vermell destaca de veritat. Situat en ple centre històric de la ciutat trobem molts sex-shops, restaurants, coffe-shops, locals d’estriptease, etc. Qualsevol persona pot passejar pels seus carrers, però la veritat, no és el millor lloc on les famílies amb nens s’hagin de moure, sobretot per la nit. La raó principal és que, encara que cada vegada menys, existeixen molts locals on les noies s’exhibeixen obertament oferint els seus serveis. Això passa dia i nit, però és especialment a partir del vespre, quan el vermell dels anuncis lluminosos il·lumina els carrers i es reflecteixen als canals d’aigua, oferint una atmosfera atraient.
És curiosa la mescla que trobem al barri. La barreja de turistes (la majoria), prostitutes, clients, i espectadors d’altres espectacles eròtics crea aquest ambient morbós del que hem parlat. Tot i ser conscients d’on som i de les “possibles” avantatges de la regulació de la prostitució (no entrarem en cap debat per discutir-ho), un no s’imagina ben bé què hi trobarà fins que ho veu. Al menys és el que ens va passar a nosaltres. Per moments arribes a creure que és una pura atracció turística, però quan veus com una parella de japonesos o un jove holandès discuteixen el preu amb la noia (sempre darrera la porta), i aquesta tapa la finestra amb la cortina, tornes a baixar a la realitat pura i dura de la vida.
Un aspecte a tenir en compte és la regla no escrita de no fer fotos a les noies. Bé, una regla potser perduda i/o oblidada, ja que un munt de turistes passegen amb la càmera al coll i sense pudor tracten de fer fotos als finestrals on s’exhibeixen les noies. Elles, molt acostumades, ràpidament es giren i s’amaguen no sense abans insultar al fotògraf. I la cosa pot ser pitjor, ja que d’alguns locals surten enormes “segurates” amb cara d’odiar les càmeres de fotos. Hi ha qui diu que fins i tot les poden arribar a llençar al canal més proper…
És llavors quan ens apareix el dilema: com mostrar en una entrada del nostre blog, la vida nocturna del barri vermell sense sentir-nos malament? No pretenem recrear-nos en les noies, ni mostrar als possibles clients, sinó explicar i ensenyar de manera clara el que un simple turista com nosaltres es troba quan passeja per allà. Voltem a mitja tarda, però sobretot és després, a la nit, on el barri és ple d’ambient. Llavors decidim complicar-nos la vida i fer les fotos sense una bona llum, i sense que ningú (o el mínim possible de gent) vegi que portem una càmera a sobre. No entrarem en detall de quina és la millor manera de fer aquest tipus de fotografies, però només us direm, que es va convertir en una mena de “reportatge” fotogràfic per un dels barris amb més vida d’Amsterdam.
Sabem que no té res a veure amb els viatges, però sí amb la bona vida, i és per això que volem mostrar el nostre petit hort urbà. La paraula que millor el defineix és «petit», però això no és problema per a la Cristina, veritable impulsora d’aquesta plantació a la nostra terrassa. Ja fa més de 4 anys que el tenim, i tot i que en molt poca quantitat, ens ha donat més d’una alegria en forma de verdures i hortalisses.
La mida de l’hort és petita, però ideal per tenir-lo a la terrassa
Ara mateix tenim plantat enciams, cebes, carbassons i síndries a la taula que ens fa d’hort, i maduixes, menta, alfàbrega i un petit llimoner repartits per la resta de l’espai.
Anys anteriors havíem provat amb tomaqueres, albergínies, pastanagues, bledes… Ja veieu que ens agrada provar una mica de tot. Potser el que ens ha sorprès molt aquesta temporada han sigut les síndries, perquè la planta ha crescut molt ràpidament i fa molta gràcia veure com canvia de tamany la petita síndria.
Aviam fins on arriba a créixer la síndriaAmb il.lusió, veiem sortir el nostre primer carbassóEls enciams també agafen una bona mida ràpidament
I és que no hi ha res millor, que a més de veure com creixen les verdures, fer de tant en tant alguna amanida amb productes que hem cultivat nosaltres mateixos!
Una mica de menta per donar un «toque» de frescor al te verdAquest any les maduixes, no sabem per què, van una mica tard…
Això sí, res a veure amb l’hort que els meus pares (Manel) tenen com a hobbie a Manresa, on passen llargues estones i gairebé serien capaços de crear una autèntica fruiteria amb la quantitat de productes que treuen de la terra.
Això sí que és un veritable hort, però de moment tenim prou amb el nostre!!!
Avui tenim ganes de penjar un vídeo. Intentem mostrar la tranquil.litat i pau que ens provoca passejar durant el capvespre per la vora del mar. Contemplar l’aigua, sentir les onades i veure com la llum del cel canvia i ens ofereix una meravellosa gama de tonalitats… Aquests instants no tenen preu!
El lloc triat és el nostre estimat Palamós, tot just abans que es comenci a omplir de visitants, turistes, banyistes i d’altres persones que també volen gaudir de les seves platges. Un cop entrat el mes de juliol, és molt més difícil passejar vora el mar sense trobar-te a ningú, una de les coses que més ens agrada. I tot i que continuarem venint els dies que la feina ens ho permeti, ja trobem a faltar els instants de tranquil.litat que volem transmetre en el nostre vídeo.
Sal y Descubre 