Història d’una foto (III). L’aurora boreal a Islàndia

Aquesta foto ja va aparèixer al bloc quan parlàvem de la nostra ruta per Islàndia l’any 2011, però ens moríem de ganes d’explicar la història que té darrera.

Una de les raons de viatjar a Islàndia a l’octubre, a més de ser temporada baixa, era sense cap mena de dubte que començava l’època per poder veure les aurores boreals. Un fenomen meteorològic que des de fa molt de temps volíem viure i fotografiar. Per tenir més possibilitats de veure-les, s’han de complir una sèrie de condicions (entorn amb poca llum, nit freda i que hi hagi força activitat de pols solar) i sens dubte, ens va anar molt bé la web http://www.gi.alaska.edu/AuroraForecast/Europe. Era la nostra guia diària, ja que ens marcava la zona i les possibilitats de veure les Northern lights, com s’anomenen en anglès.

Tot i llegir mil i un consells, hi ha una cosa que ningú t’avisa, i que per nosaltres va ser un autèntic maldecap. Ningú pot preveure l’hora i el lloc exacte. Això feia que més d’una nit ens haguéssim de despertar i treure el cap per la cabana o l’hotel on dormíem. Semblava que estiguéssim fent guàrdia, buscant aquest estrany fenomen i pregàvem perquè coincidís amb alguna nit on dormíem en plena natura, al mig d’algun bosc, per fer-ho encara més màgic.

Doncs bé, ja portàvem un parell de dies on sabíem que hi havia altes probabilitats, i això encara ens posava més nerviosos. I sempre recordarem la nit del 9 d’octubre del 2011. Estàvem instal·lats al petit poble de Höfn, a l’est d’Islàndia, i després de sopar al mateix hotel on dormíem (recomanem moltíssim el seu restaurant) vam decidir pujar a l’habitació per mirar el correu i posar-nos al dia amb els de casa. Només eren les 9 del vespre, però estàvem molt cansats. Abans però, vam iniciar una conversa amb el simpàtic cambrer que ens havia atès i vam explicar-li que estàvem bojos per veure una aurora. Ell també ens va mirar la web i ens va indicar les altes probabilitats d’aquella nit, i per ajudar-nos encara més, va dir que deixaria una nota a la persona que seria a recepció durant la nit per tal que ens avisés si n’apareixia una. Nosaltres vam dir-li que no dubtes a cridar-nos, fos l’hora que fos!

Com que encara era d’hora, vam decidir treure el cap a una terrassa de l’hotel per gaudir de la nit, però tot just obríem la porta a l’exterior quan el cambrer pujava cridant per les escales. I creiem que tot va succeir alhora, per un costat ell ens explicava que es començava a formar una aurora boreal, i a nosaltres ja se’ns posaven els ulls com taronges veient com unes estranyes llums es formaven al cel!!!

Van ser uns primers instants hipnotitzants, i vam córrer cap a l’habitació per agafar la càmera de fotos. Tantes nits dormint en plena natura i finalment fotografiàvem una aurora boreal des de la finestra de l’habitació… Però la visió era increïble, quines formes, quins colors… Després d’uns minuts vam decidir agafar el cotxe i sortir de la ciutat per intentar tenir un altre punt de vista, i tot i fer moltes més fotos, l’aurora ja no tenia la mateixa intensitat que minuts abans.

No va ser l’únic moment que en veuríem una durant la nostra ruta, però sí que recordem aquells instants amb una sensació molt especial.