Parc d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici

Els dies 7, 8 i 9 d’agost decidim fer una petita ruta en moto pel Pirineu i visitar algunes pobles i ciutats del Pallars Sobirà (Sort, Rialp, Llavorsí, Espot…). Però sobretot ens venia molt de gust fer alguna petita caminata pel Parc Nacional d’Aigüestortes i el seu majestuós Estany de Sant Maurici.

Val a dir que, tot i ser entre setmana, l’agost és època de vacances per a molta gent, i això es va notar moltíssim. Els camins per recórrer, sobretot els primers trams, estaven a tope de gent! A més, nosaltres vam cometre l’error d’anar amb només una nit d’hotel reservada (hotel Riberies a Llavorsí) i ens va costar una mica trobar lloc on passar una segona nit.

El nostre punt de partida, com el de la majoria de visitants al Parc, va ser Espot. Però com molt sovint ens passa (i no aprenem mai), ens vam encantar voltant i circulant per petites carreteres de la zona. Feia força calor, però la llibertat de circular en moto ens oferia moltes possibilitats. La nostra idea era deixar el vehicle a l’aparcament del Prat de Pierró, però per uns minuts ens vam trobar que ja era ple i no permetien l’accés fins allà. Vam decidir deixar la moto a Espot, i agafar els taxis (en realitat uns LandRovers amb capacitat per a 9 passatgers) que ens van costar 5’10 euros per persona i trajecte. Els cotxes et deixen al mateix Estany de Sant Maurici en un quart d’hora, i t’estalvies 1h ½ de caminata, sobretot quan ja es comença a fer tard i estàs en baixa forma.

La primera imatge que veus de l’Estany és impressionant. És el típic plano del llac amb el pic dels Encantats darrera. Tornem a dir que ens vam trobar moltíssima gent, però com sempre passa en aquests espais naturals tan grans, tard o d’hora trobes el teu racó de pau i tranquil·litat.

La geografia del Parc és d’alta muntanya, ja que la majoria del terreny s’alça per sobre dels 1.000 metres, amb pics que superen els 3.000 metres d’alçada. Podem trobar força llacs i destaquen dues valls, a l’oest la vall del riu Sant Nicolau i a l’est la vall del riu Escrita, amb l’Estany de Sant Maurici. És una antic llac engrandit amb una presa, es troba a 1.910 metres d’altitud i fa aproximadament 1 km de llarg per 200 metres d’amplada.

Després de demanar una mica d’informació a la petita oficina que trobem allà mateix, ens decidim per fer l’Itinerari 2 que tenen establert a la guia de rutes i itineraris del Parc. És un bonic i senzill trekking que voreja completament l’Estany i ens fa passar per la Cascada de Ratera, l’Estany de Ratera, el Mirador de l’Estany fins tornar al punt de partida. El desnivell total és molt suau, només 300 metres (de 1.910 m a 2.210 m) i és apte per tot tipus de persones. De fet vam veure moltes famílies amb nens petits.

En total la guia ens diu que la durada del recorregut és de 2h 30, però nosaltres el fem en unes 5 hores. La raó: ens entretenim amb qualsevol cosa, parem a fer un munt de fotos, fem un descans de 30 minuts a l’Estany de Ratera per remullar els peus… Però el que compte és la sensació que ens va deixar a nosaltres aquest recorregut, i va ser espectacular!

L’únic punt negatiu de la jornada va ser la nostra incapacitat per planejar bé aquest recorregut (som massa feliços!) i no vam portar el líquid necessari pel dia que va fer. L’alta calor i les 5 hores caminant, van passar factura en forma de patiment de set. Uf, tot i fer durar l’aigua que portàvem el màxim de temps, mai havíem passat tanta sensació de set. Sort que ens vam poder refrescar en certs punt del recorregut als rierols de la zona…

És per això que quan vam arribar de nou a l’Estany de Sant Maurici, vam decidir tornar a baixar amb el servei de taxis. Els nostres plans eren fer també la baixada a peu, però la falta d’aigua ens va deixar “tocats”. Necessitàvem una terrasseta amb un parell de begudes fresques per tornar a recuperar les forces! Allà vam decidir que no trigaríem gaire a tornar al Parc per fer una altra ruta per la zona, però en una època més fresqueta i si pot ser, amb menys gent. I és que, després d’un dia tan complet com el que vam passar, això ens corrobora que no cal marxar a l’altra punta del món per veure meravelles naturals com les que tenim a casa!