DIA 22. Wellington, la capital de Nova Zelanda.

Dediquem tot el dia d’avui a la visita de la capital del país: Wellington. La ciutat ens sorprèn gratament. Després de tants dies veient més ovelles que persones, ve de gust voltar per una gran ciutat. I quan parlem de gran ciutat tampoc podem exagerar… Només són 164.000 habitants! Comencem esmorzant potent en una cafeteriaSigue leyendo «DIA 22. Wellington, la capital de Nova Zelanda.»

Anuncio publicitario

DIA 21. Balenes i foques. Visca la fauna de Nova Zelanda!

Ahir vam decidir canviar la reserva per veure les balenes. Vam encertar-ho amb el temps, avui surt un sol magnífic, però no l’encertem amb l’estat de la mar. Anuncien onades de més de 2 metres. Ja ens avisen que podem recuperar els diners o continuar endavant amb els riscos de marejar-nos i derivats varis. UnSigue leyendo «DIA 21. Balenes i foques. Visca la fauna de Nova Zelanda!»

DIA 20. Kaikoura i els últims dies a l’illa sud.

Després d’un parell d’hores de ruta, som a Kaikoura. L’objectiu principal és veure balenes, ja que és un dels emplaçaments on més se’n veuen. Tot i tenir la reserva feta, decidim canviar de plans i deixar la sortida en vaixell per demà. El mar està molt mogut i les previsions pinten que millorarà de caraSigue leyendo «DIA 20. Kaikoura i els últims dies a l’illa sud.»

Dia 19. Pluja i molts quilòmetres!

Durant tota la nit ha estat plovent. Quan ens hem llevat, ja hem vist que la nostra idea de fer el vol amb helicòpter i l’excursió sobre el glaciar, era impensable. Per això, hem recollit els trastos i carretera i manta! De fet, la pluja no ha parat en tot el dia i hem aprofitatSigue leyendo «Dia 19. Pluja i molts quilòmetres!»

Dia 18. Visitem els glaciars Fox i Franz Joseph (dissabte 13 de novembre)

Deixem Queenstown i els seus esports d’aventura i anem camí dels glaciars. Durant el trajecte, ens aturem a Bruce Bay, una solitària platja on la gent de ruta pel país, escriu missatges a les pedres: salutacions, dites, fórmules matemàtiques…  Original!   Però de la part romàntica del viatge, també passem a la part freaky. NomésSigue leyendo «Dia 18. Visitem els glaciars Fox i Franz Joseph (dissabte 13 de novembre)»

Dia 17. Queenstown: la capital de l’adrenalina.

Avui hem visitat Queenstown, una petita ciutat que respira aventura i emoció pels quatre costats. Els carrers són plens d’oficines on reservar la teva sortida en llanxa ràpida, la teva baixada en ràfting o el teu salt en bungy-jumping. De fet, en aquesta ciutat, tot just avui, fa 22 anys que es va inventar aixòSigue leyendo «Dia 17. Queenstown: la capital de l’adrenalina.»

DIA 16. És possible veure el sol, la boira, la pluja i el vent en pocs minuts? A Nova Zelanda sí!!!

Avui hem confirmat allò que expliquen els habitants de Nova Zelanda. Al sud del país el temps pot canviar en segons. I la zona dels Fiords encara més: és un dels punts del planeta on més plou. Nosaltres, per no ser menys, avui estàvem com el temps: canviants!!! No teníem clar què fer. Finalment hemSigue leyendo «DIA 16. És possible veure el sol, la boira, la pluja i el vent en pocs minuts? A Nova Zelanda sí!!!»

DIA 15. Creuer per l’espectacular Fiord Doubtful Sound.

Ben d’hora ens hem aixecat avui per l’excursió que teniem programada. Això ens ha permet veure el llac Te Anau amb una llum maquíssima. (Us hem parlat ja de la llum en aquest país? Per una persona que estima la fotografia, la llum és la base de tot, i aquí te una cosa especial…).  Sigue leyendo «DIA 15. Creuer per l’espectacular Fiord Doubtful Sound.»

Dia 14. Camí a Fiorland (Dimarts 9 de novembre).

Avui, de camí a Te Anau, el poble d’entrada per anar a veure els fiords, hem parat a veure el pont penjant del poblet de Clifden. És de l’any 1899 i la veritat és que fa força por el seu estat de conservació. Tot i això, hem volgut provar com es veu tot des d’allàSigue leyendo «Dia 14. Camí a Fiorland (Dimarts 9 de novembre).»

DIA 13. Ruta ocellística a Stewart Island

Avui ens recullen a les 8 del matí a la porta del nostre hotelet per anar a fer una ruta a l’illa d’Ulva. Aquesta és una illa encara més petita que Stewart, on no hi viu pràcticament ningú. Bé, humans, volem dir, perquè d’ocells, com els wekas, n’hi ha la tira!        La nostraSigue leyendo «DIA 13. Ruta ocellística a Stewart Island»