Avui hem visitat Queenstown, una petita ciutat que respira aventura i emoció pels quatre costats. Els carrers són plens d’oficines on reservar la teva sortida en llanxa ràpida, la teva baixada en ràfting o el teu salt en bungy-jumping. De fet, en aquesta ciutat, tot just avui, fa 22 anys que es va inventar això de llençar-se des dels ponts…
Hem fet una volteta i hem dinat, en plan pic-nic, al parc més gran de la ciutat, amb vistes al llac Wakatipu.
I quan hem sortit d’allà, he anat a fer el que venia a fer aquí: saltar des del mític i històric pont del Kawarau lligat amb una corda, a 43 metres d’alçada!! La Cristina no ho ha acabat de veure gaire clar però jo volia provar-ho, encara que fos una vegada a la vida.
Es passa una mica de nervis, perquè des del moment que et col.loquen l’arnés, fins que és el teu torn per saltar, passen uns minuts que es fan interminables. Però un cop ja et toca, els monitors són molt amables i fan moltes bromes però t’expliquen les normes de seguretat a seguir. La veritat és que jo no estava molt atent, només veia el riu als meus peus. La Cristina estava en una espècie de mirador intentant fer el seguiment en vídeo de tot el salt però jo, entre els nervis i que m’he hagut de treure les ulleres, no la veia i no sabia on mirar. Només el riu. El monitor em fa el compte enrera: TRES (el riu es fa més petit), DOS (això està molt alt!), UN (què carai, d’alguna cosa hem de morir!!)… I salto cap endavant!!!! No sé quants segons de caiguda lliure però sembla que no estiguis lligat enlloc. El riu, que tota l’estona m’ha semblat molt lluny, ara, en una mil.lèssima de segon, l’he tingut tan a prop que gairebé mig cos, ha entrat a l’aigua. BRUUUUUTAAAAAAL!!!!!!!!!
Deuuuuuuuu meuuuuuuuu!!!!! Genial!!! Que fort!! El video boníssim!!!
Que cabró!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Mare de Déu Senyor!!!!!! Què valent Manel!!!!!!! Quina impressió!!!!!!
Carai Manel que atrevit!!! no sabíem que tenies aquesta faceta tan aventurera …
El marcelo no s’ho podia creure que haguessis saltat de tan amunt !!!
La veritat és que impressiona molt veure-ho des del mirador o sigui que des d’on saltes ha de ser molt pitjor !!!!
Que vagi molt bé, ja veiem que esteu disfrutant moltíssim !!!
Records
Q gran el vídeo!!! una pregunta, quant saltes tanques els ulls? una abraçada parella dels viatges. Sou molt grans, us felicito pel diari i en fare us, m’ agradaria viatjar el novembre pel Japó….
Petons guapus
Jordi
Tu si que ets gran Jordi… Suposo que això de tancar els ulls depen de cada persona, però et prometo que jo els vaig tenir oberts tot el salt. La veritat és que em feia molta il.lusió fer-ho i si tinc l’oportunitat de repetir-ho un altre dia no dubtaré a saltar…
Gràcies pel comentari.