DIA 22. Wellington, la capital de Nova Zelanda.

Dediquem tot el dia d’avui a la visita de la capital del país: Wellington. La ciutat ens sorprèn gratament. Després de tants dies veient més ovelles que persones, ve de gust voltar per una gran ciutat. I quan parlem de gran ciutat tampoc podem exagerar… Només són 164.000 habitants! Comencem esmorzant potent en una cafeteria del centre. Gotham es diu, i és plena de gent amb traje i corbata, una altra cosa que encara no havíem vist en tot el viatge. El centre d’informació per visitants és enorme i ple de facilitats i atencions. Que macos que són!

La barreja de gent que trobem és molt gran. No parlem només de l’ètnia maorí, molt present aquí, sinó també dels diferents col·lectius. Trobem també molta amabilitat. Una senyora ens veu una mica perduts i ens mostra el camí que busquem, a més d’advertir-nos de la velocitat dels autobuseros de la ciutat. Moltes botigues i centres comercials, i alguns amb la decoració nadalenca. Això ens fa prendre consciència de les dates que som, encara que normalment no recordem ni el dia de la setmana.

Pujem al mirador de la ciutat, el Mt. Victoria i ens adonem que molta gent practica algun tipus d’esports. A més d’ecologistes són super-sans, aquests neozelandesos…

Tenim temps, fins i tot, de visitar el museu més important del país, el Te Papa, tota una icona. I la veritat és que el trobem molt interessant. A més de ser molt visual i agraït de recórrer, trobem una exposició maquíssima del fotògraf Brian Brake (quina enveja de fotos…), una enorme col·lecció d’art maorí i un recorregut per la flora i fauna. Per fi veiem els famosos kiwis, encara que dissecats…

No podem marxar de la ciutat sense visitar els estudis d’efectes especials Weta, creats per Peter Jackson. És un espai molt petit, però fa il·lusió veure maquetes i reproduccions de personatges de diferents pelis, encara que “El Senyor dels Anells” és la màxima representant. Aprofito per fer-me una foto amb en Gollum (és el de la dreta, eh?)

Sortim de Wellington a quarts de set i enfilem la carretera. Quan comença a marxar el sol, decidim parar i dormir al poble de Levin. Demà tenim previst arribar a la zona de Tongariro i els seus volcans.