Últim dia en aquest meravellós país. Continuem la nostra visita a la ciutat d’Auckland. Passejem pel Fish Market, Victoria Park (on veiem gent jugant al rugbi, l’esport preferit aquí), i tota la part del Downtown, com Queen St. (l’avinguda principal plena de botigues) i l’Albert Park, al costat de la zona universitària.

Agafem l’autobús i ens allunyem una mica del centre. Arribem fins a la zona de Ponsonby, molt de moda per sopar i prendre unes “copichueles”. Entrem en un bar i fem l’última copa. DJ punxant, gent fashion… i nosaltres allà al mig!

 

Acabem la jornada pujant al mirador de l’ Sky Tower, a 220 metres d’alçada. 360 graus de vistes de la ciutat.

 

I per ser uns visitant modèlics, el país de Nova Zelanda, representat per unes simpàtiques senyoretes, ens recompensa amb un cotxe per tornar a fer una ruta pel país… Ja ens agradaria, oi???

Fora bromes, ens acomiadem amb tristor. El viatge ha sigut increïble i només podem descriure el país i la seva gent com a impressionants!

Sydney ens espera…

Avui era el dia de retornar la nostra, ja, estimada caravana. Amb ella hem fet 5.165 km., i no sumem els que hem caminat, eh? (vale, no han sigut gaires…). Ens ha costat una mica despendre’ns d’ella però ho hem hagut de fer… Després de recollir totes les coses que teníem escampades pels calaixos i armaris, i fer les maletes, hem arribat a la seu de Kea, la companyia de lloguer.

Un mica més recuperats, hem arribat a l’hotel d’Auckland i, al veure l’habitació on serem durant dues nits, hem començat a trobar-nos una mica millor!

Hem sortit a fer una volta per la ciutat i ens ha agradat força l’ambient que hi hem trobat. Després de tanta natura durant tots aquests dies, sembla que dins d’aquesta “gran” ciutat, no siguem a Nova Zelanda! Quina diferència!

  

I abans d’anar a dormir, una xocolateta calenta…

Ja que ens ha agradat tant aquest poblet de Russell, decidim esmorzar en una cafeteria. Normalment ho fem a la caravana, però avui val la pena voltar pel poble. Trobem un lloc molt maco davant del port. Ens encanta com cuiden els cafès i capuccinos en aquest país.

Amb la panxa plena embarquem al nostre vaixell que ens portarà a fer una ruta per Bay of Islands. Voltem per diverses illes, però sobretot ens impressiona quan comencem a veure dofins. Sembla una piscina, però estem al Pacífic.

  

El nostre vaixell no inclou nedar amb dofins, i quan veiem com ho fan altres grups de turistes ens penedim una mica. Però tot no pot ser… Aquests dofins són més curiosos i xafarders que els de Akaroa, on vam nedar nosaltres. Aquells no paraven quiets i aquests s’aturen a jugar.

   

Voregem la costa i arribem fins al “Hole in The Rock”, un forat enorme en una gran roca que travessem amb el vaixell. I semblava que per allà no passàvem!

Fem una paradeta en una bonica illa, on alguns (Cristina), aprofiten per prendre el sol i menjar alguna cosa, i d’altres (Manel), fem una petita caminada.

 

Un cop a terra ferma, tornem a fer ruta amb la nostra caravana i ens endinsem a la carretera que passa pel Waipoua Forest. És una reserva natural plena de kauirs. Són arbres mil.lenaris d’un tamany gegantí. N’hi ha alguns d’uns 2.000 anys com el Tane Mahuta, que fa 51 metres d’alçada i el seu tronc té un diàmetre de 14 metres. Casi nada!!! O les Four Sisters, 4 kauris que han acabat unint les seves bases.

  

La nostra ruta acaba avui al càmping Top Ten de Kaihu. El lloc és en plena natura i la zona d’acampada voreja un riuet molt maco. Serà l’ultima nit amb la caravana i fem un bon sopar i brindem amb vi.

Comença la tornada cap a Auckland, ja que d’aquí dos dies hem de tornar la caravana. Quina pena!

Passegem per la mítica platja Ninety Mile Beach. 90 quilòmetres (i no milles com diu el seu nom) de sorra i aigua. És un espai que transmet una tranquil·litat increïble.

 

Són famoses les seves enormes dunes de sorra que arriben a peu de platja. Ens hi acostem, però la marea ens impedeix de pujar-les. Volem practicar el surf sobre la sorra però ens quedem amb les ganes. Aquí tenen ben muntat el negoci, i per fer-ho, no trobem una altra manera que contractar una empresa que ens porti.  Però avui no tenim ganes de anar amb grups de turistes…

Intentem arribar a les dunes nosaltres mateixos, però correm el risc de quedar atrapats amb la caravana. Només ens faltaria això !!!

Tornem a posar-nos en ruta i avançar camí. Arribem a la zona de Bay of Islands. Avui volem fer nit al bonic poble de Russell. Per arribar hem de fer-ho en ferry, i la veritat és que ho tenen molt ben muntat. Baixes per la carretera cap al port i sense adonar-te ja ets al vaixell. Et cobren sense baixar de la caravana (sembla un McAuto) i en un moment ja ets a l’altra banda del mar.

Russell ens sembla maquíssim. Arribem amb una llum meravellosa i passegem pel centre just quan tanquen els comerços (aquí tot tanca a partir de les 17h).

 

Arribem d’hora al càmping, que avui hem de fer rentadores i netejar una mica la caravana. A més, estem cansadíssims. Tot i així, la nit pinta molt xula i és impossible anar a dormir sense fer unes quantes fotos més. Mentre la Cristina prepara el sopar (i no vull que soni masclista aquest comentari, que us conec…) jo torno a baixar al poble. Passejo pel petit moll alhora que arriba l’últim ferry i sense adonar-me passen els minuts. Ups! Torno a les fosques cap a la nostra caravana, que demà hem de matinar.

Avui és un d’aquells dies que ens recorda perquè ens agrada taaaant viatjar!!

Per començar, ens ha fet un dia de sol espectacular, tot i que les previsions eren negatives. No entenem el temps d’aquest país! Necessitem que ens ho expliqui el Tomàs Molina!

A primera hora, hem fet una visita al Northland Forest Park, un bosc espès i atapeït d’arbres amb uns tracks fantàstics.

  

Per dinar, hem parat al bonic poble pesquer de Mangonui. És ple d’antics vaixells de pesca, quatre botiguetes i alguns restaurants com el que hem triat, el Waterfront Cafe. Espectacular! Que bé hem dinat!

Amb la panxa plena, hem encarat el camí cap a la punta nord de Nova Zelanda. Només sortir de Mangonui, no hem pogut resistir la temptació de parar a la platja de Coopers Beach i ens remullem els peus. Ens feia molta falta fer un dia real de platja, amb aquest bon dia, en un país que n’és ple!!

A mig camí, no pot faltar el berenar de turno! Tornem a trobar una altra platja espectacular. Aquesta és Tokerau Beach.

Arribem a Cape Reinga just a temps per veure una magnífica posta de sol.

 

Per dormir, triem un DOC (zones d’acampada lliure) al costat del mar, prop del far. Se senten les onades i les gavines des de dins la caravana! Per acabar de rematar el dia, nit de lluna plena!! Què més podem demanar’??? Us assegurem que les fotos estan fetes de nit i sense cap tipus d’il.luminació, eh?  De fet el que sembla el sol és la lluna… (Per qui ho vulgui saber, 30 segons d’exposició –costa molt d’aguantar tanta estona sense moure’s- i diafragma F7.1). Quin dia!!!!

Avui ha tornat a ser un dia de carretera. Estem una mica tristos perquè les previsions indiquen que el temps no serà gaire bo el que ens queda de viatge. És per això que hem canviat els plans i hem decidit tirar cap al nord i avançar quilòmetres. No es que plogui, però els dies són grisos i visitar platges no llueix gaire.

Tot i així el dia ha començat amb sorpresa. Tornant de la dutxa m’he trobat amb una muffin i l’espelma corresponent per celebrar el meu aniversari. Quin regal fer anys a l’altre punta del món!!!

Al matí hem anat a Hell’ s Gate, un altre parc termal a les afores de Rotorua. No estava malament tornar a veure fumeroles, però comparat amb el d’ahir no era gaire cosa. I fent quilòmetres hem arribat al petit poble de Kerirkeri, a la zona de Bay of Islands.

Com que avui ha sigut un dia poc productiu en fotos, volíem parlar d’uns animals que ens han acompanyat en tot el viatge: les ovelles.

En un país on hi viuen poc més de 4 milions de persones, hi ha més de 40 milions d’ovelles. És a dir, 10 ovelles per cada habitant! Pots conduir durant hores per les carreteres d’aquest país sense creuar-te cap altre cotxe, però les verdíssimes muntanyes sempre són plenes d’ovelles que et segueixen amb la mirada mentre visites les seves terres.

    

Camí de Rotorua, una de les ciutats amb més presència de la cultura maorí del país, parem a Wai-o-Tapu Thermal Wonderland. És una zona volcànica amb una enorme activitat termal que et permet passejar entre cràters i piscines de fang bullint i fumeroles. En un principi, sembla poca cosa, però de cop i volta ens adonem que estem en mig d’una olla a pressió, i que la quantitat d’energia que surt de la terra és espectacular.

Arribem amb el temps just per veure com desperten a Lady Knox, el géiser més popular del parc.

 

Destaca la passarel.la de fusta arran d’aigua que et porta a la Champagne Pool, una piscina amb uns colors impressionants i on es poden veure bombolles provocades pel diòxid de carboni. Això sí, l’olor a sofre que fa en tot el recinte, t’entra pel nas i no et marxa!

     

Ens instal.lem al càmping de Rotorua i contractem una de les poques excursions organitzades del nostre viatge. Anem a veure un poblat maorí. Quan arribem, la barreja de sensacions és gran. Per una banda ho veiem molt turístic i està massa preparat, però per una altra sabem que és l’única manera, durant la ruta, de conèixer una mica la cultura maorí. Passegem pel bosc de la Village veient una reproducció d’un antic poblat, ens fan diversos balls, entre ells la famosa Haka (el que ballen els Alls Blacks) i ens fan un sopar Hangi. És una tècnica de cuina on s’utilitzen pedres calentes sota terra, tot tapat amb sorra.

 

La fràgil i delicada dansaire maorí, està a punt de donar-li amb les “boles bailarinas” als de la primera filera…

 

Quan ens tornen a tots amb l’autobús als respectius allotjaments, rematada final: la xòfer, no para de cantar i demana col.laboració als assistents. Quan, pel micro crida: “Puente, from Spain!! Could you sing a spanish song??!!!??” Silenci total… Ni borratxos ens posarem a cantar “La Macarena” davant de tots els guiris!!! Au, anem a la nostra caravana i que ens deixin tranquils!

Avui tocava dia de natura. Ens aixequem d’hora per planificar el dia. Com sempre tenim la Lonely i el que nosaltres anomenem “La Bíblia”. És un resum de la ruta que van fer els nostres amics Sílvia i Jordi pel país el mes de juliol. La veritat és que ens serveix de molta ajuda i seguim moltes indicacions d’ells. Gràcies Jordi i Sílvia!

Després de conduir unes quantes hores, visitem i dinem al poblet d’ Ohakune, conegut per les seves pastanagues.

I d’allà enfilem la ruta cap al Parc Nacional de Tongariro. Està format per tres volcans, avui en dia en actiu: Ruapehu, Tongariro i Ngauruhoe. Precisament aquest últim ens acompanya una bona part de la ruta.

Arribem al Whakapapa Village i decidim fer una mica d’esport. Tot i tenir alguns dels tracks més famosos del món, la nostra forma física no ens permet fer el que voldríem, i finalment ens decidim per la senzilla Ridge Track. És impressionant. Pujem fins a un turonet que ens deixa veure els tres volcans, encara que s’ha començat a tapar el dia i això ens resta la visió completa.

 

Quan, finalment, hem arribat altre cop a la carretera on tenim la caravana aparcada, enfilem ruta cap a Taupo. Pel camí ens quedem impressionats amb les vistes del llac Taupo. Més que un llac sembla un mar! Ens acompanya a la nostra esquerra durant força quilòmetres. Bé, de fet, és el llac més gran de Nova Zelanda. Fins i tot, hi veiem pescadors amb les seves canyes. En tot el país, i sobretot en aquesta zona, un dels esports més practicats és la pesca. Maco!!

   

Dediquem tot el dia d’avui a la visita de la capital del país: Wellington. La ciutat ens sorprèn gratament. Després de tants dies veient més ovelles que persones, ve de gust voltar per una gran ciutat. I quan parlem de gran ciutat tampoc podem exagerar… Només són 164.000 habitants! Comencem esmorzant potent en una cafeteria del centre. Gotham es diu, i és plena de gent amb traje i corbata, una altra cosa que encara no havíem vist en tot el viatge. El centre d’informació per visitants és enorme i ple de facilitats i atencions. Que macos que són!

 

La barreja de gent que trobem és molt gran. No parlem només de l’ètnia maorí, molt present aquí, sinó també dels diferents col·lectius. Trobem també molta amabilitat. Una senyora ens veu una mica perduts i ens mostra el camí que busquem, a més d’advertir-nos de la velocitat dels autobuseros de la ciutat. Moltes botigues i centres comercials, i alguns amb la decoració nadalenca. Això ens fa prendre consciència de les dates que som, encara que normalment no recordem ni el dia de la setmana.

Pujem al mirador de la ciutat, el Mt. Victoria i ens adonem que molta gent practica algun tipus d’esports. A més d’ecologistes són super-sans, aquests neozelandesos…

Tenim temps, fins i tot, de visitar el museu més important del país, el Te Papa, tota una icona. I la veritat és que el trobem molt interessant. A més de ser molt visual i agraït de recórrer, trobem una exposició maquíssima del fotògraf Brian Brake (quina enveja de fotos…), una enorme col·lecció d’art maorí i un recorregut per la flora i fauna. Per fi veiem els famosos kiwis, encara que dissecats…

  

No podem marxar de la ciutat sense visitar els estudis d’efectes especials Weta, creats per Peter Jackson. És un espai molt petit, però fa il·lusió veure maquetes i reproduccions de personatges de diferents pelis, encara que “El Senyor dels Anells” és la màxima representant. Aprofito per fer-me una foto amb en Gollum (és el de la dreta, eh?)

Sortim de Wellington a quarts de set i enfilem la carretera. Quan comença a marxar el sol, decidim parar i dormir al poble de Levin. Demà tenim previst arribar a la zona de Tongariro i els seus volcans.

Ahir vam decidir canviar la reserva per veure les balenes. Vam encertar-ho amb el temps, avui surt un sol magnífic, però no l’encertem amb l’estat de la mar. Anuncien onades de més de 2 metres. Ja ens avisen que podem recuperar els diners o continuar endavant amb els riscos de marejar-nos i derivats varis. Un parell d’avis del grup baixen el cap i decideixen quedar-se a terra, però la resta del grup continuem endavant. No en veiem moltes, de balenes, de fet 4, però el recorregut fins a veure-les és molt mogudet.

 

Les “sperm whales” són una de les espècies més grans (arriben als 20 metres), i tot i la mar, al·lucinem quan les tenim ben a prop. Pedazo de animales!!!

Arribem a terra i ens disposem a dinar. Ens han deixat publicitat a la nostra caravana del BBQ, un xiringuito a peu de carretera on fan peix fresc i el plat estrella: llagosta. Anem a conèixe’l.

Hem d’agafar la carretera i anar a buscar el ferri que ens portarà a l’illa nord, però per no fer un gir perillós a la sortida del xiringuito on dinem, decidim tirar endavant i trobar un lloc millor on girar. La decisió ens alegra la tarda encara més. Trobem una colònia de foques que se’ns apropen sense miraments. Genial!

   

Ara si, enfilem el camí cap a Picton, la ciutat on surt el ferri. Per arribar travessem la regió vinícola de Marlborough, plena de camps de vinyes. Vaja, una mena de Penedès per a nosaltres…

El ferri és enorme. La quantitat de vehicles que entren és brutal. Deixem la nostra caravana aparcada entre cotxes i camions, i pujem als pisos superiors. El vaixell té de tot. Travessar les dues illes dura unes 3 hores (quin dia de vaixells avui, entre l’excursió de balenes i aquest…) i ens quedem amb una última imatge de l’illa sud que tant ens ha agradat recórrer aquests dies.