Archivo de etiqueta: mane&cris

Avui ens recullen a les 8 del matí a la porta del nostre hotelet per anar a fer una ruta a l’illa d’Ulva. Aquesta és una illa encara més petita que Stewart, on no hi viu pràcticament ningú. Bé, humans, volem dir, perquè d’ocells, com els wekas, n’hi ha la tira!        La nostraSigueSigue leyendo «DIA 13. Ruta ocellística a Stewart Island»

Per primer dia durant la nostra ruta, ens separem de la nostra caravana… Oooohh!! Però la deixem en un pàrking vigilat durant un dia i mig per agafar un ferry que, en una hora, ens portarà fins a la petita illa d’ Stewart Island. És un petit tros de terra, més o menys el tamanySigueSigue leyendo «DIA 12. Encara més al Sud. Anem a Stewart Island»

Ha plogut tota la nit i quans ens llevem (7 del matí) encara continua. Però això no ens atura. Fem una excursió fins les cascades de “Purakaunui Falls”. Tot el camí és ple de les típiques falgueres d’aquest país. Encara molles per la pluja, tenen un verd super-intens. Després ens apropem a veure les “CathedralSigueSigue leyendo «DIA 11. Recorrem l’Scenic Route pel Sud de Nova Zelanda. (6 novembre)»

Tornem a veure civilització. Arribem a la ciutat de Dunedin, que encara que té uns 100.000 habitants, no ho sembla. Passejem pel centre, fem un bon dinar (és el tercer japonès on entrem. Aquí n’hi ha molts, i a nosaltres ens encanta). I també fem el berenar de rigor. Un enorme cafè amb llet i/oSigueSigue leyendo «DIA 10. Tornem a una ciutat gran (és un dir, són quatre gats…)»

Baixem cap al sud de l’illa i descobrim la Península d’Otago. Amb unes platges i penya-segats increïbles. Passem per carreteretes que voregen la costa amb les ovelles a banda i banda. Dia molt complet. Aparquem la caravana al costat de la platja per veure les Moeraki Boulders, que són unes grans roques amb formes esfèriques.SigueSigue leyendo «DIA 9. Península d’Otago»

Ens llevem als peus del Mt. Cook amb un sol radiant  i decidim fer el primer trekking del viatge. La Hooker Valley Track promet. Fem 20 minuts de caminata, però hem de canviar de plans. Ens trobem un pont penjant sobre el riu i a la Cristina li resulta impossible travessar-lo. Com és la vidaSigueSigue leyendo «DIA 8. Els primers trekkings i pingüins.»

Sortim del poble d’Akaroa i ens endinsem al “Territori Mackenzie”. Passem pel llac Tekapo. Espectacular. Trobem una diminuta però maquíssima església –Church of the Good Shepherd- on es veu que hi ha cua per casar-s’hi.   Continuem per la carretera i voregem el gran Llac Pukaki. Ens ofereix unes vistes del Mt. Cook i lesSigueSigue leyendo «DIA 7. Dormint als peus del Mt. Cook»

Visitem el petit (literalment) poble d’Akaroa, i gaudim d’una de les experiències més al·lucinants de les nostre vides. Nedarem entre dofins a mar obert. Els dofins de l’espècie Hèctor només es troben en aquestes aigües. Són petits i juganers, i un parell d’empreses del poble, organitzen sortides per poder-te banyar entre ells. Som grups deSigueSigue leyendo «DIA 6. Akaroa i els seus dofins.»

Ens aixequem pel matí il·lusionats. Anem a buscar una companya pel viatge: l’autocaravana. De fet, es pot dir que la ruta comença ara, perquè per moure’ns lliurement pel país, era indispensable l’ajuda d’un motorhome. Anem preocupats per la quantitat d’informació que ens han de donar, i l’accent tancadíssim dels novazelandesos no ajuda gens, però tenimSigueSigue leyendo «DIA 5. Tenim nova companya de viatge!!!»

Després de 10 hores d’avió més des de Singapore, arribem a Christchurch. És una ciutat petitona, que és molt fàcil de recórrer a peu, tot i ser la tercera més gran del país… Té un aire anglès i poqueta gent pel carrer. I això que és dissabte! Fem la passejada que ens recomana la guia queSigueSigue leyendo «DIA 4. Ja som a Nova Zelanda!!»