Ens aixequem pel matí il·lusionats. Anem a buscar una companya pel viatge: l’autocaravana. De fet, es pot dir que la ruta comença ara, perquè per moure’ns lliurement pel país, era indispensable l’ajuda d’un motorhome.
Anem preocupats per la quantitat d’informació que ens han de donar, i l’accent tancadíssim dels novazelandesos no ajuda gens, però tenim la sort de que ens rep la Marina, una malaguenya que treballa per l’empresa de caravanes.
El «bicho» és enorme. Les mides impressionen, però és molt fàcil de conduir i et permet parar i dormir allà on vulguis. Disposa de dos llits grans, cuina, lavabo i majordom (ai, perdó, això últim no ve de sèrie…)
Els càmpings ens ofereixen moltes facilitats per passar la nit. Podem endollar-nos a la corrent, carregar les bateries de la caravana, i omplir d’aigua els dipòsits. El país sencer està molt preparat per aquestes cases rodants.
Sal y Descubre 
Eeeeeeei!!!!!
Que guai seguir les vostres aventures per aquí!!! Ja veig que us va molt bé!!!
La matrícula de l’autocaravana és la que em penso???? És la «nostra» ERY????? Que foooooort!!!
Disfruteu a tope, parella!!!!!
Sílvia
Ostres tú… quin bitxo, que gros !!!!! Deu semblar que portes un camió 😉
O sigui tantes traduccions mailístiques…per res??????????!!!!!!!!! Grrrrrr!!!!!!
Per cert guapíssim el trasto eh??!!