DIA 15. Creuer per l’espectacular Fiord Doubtful Sound.

Ben d’hora ens hem aixecat avui per l’excursió que teniem programada. Això ens ha permet veure el llac Te Anau amb una llum maquíssima. (Us hem parlat ja de la llum en aquest país? Per una persona que estima la fotografia, la llum és la base de tot, i aquí te una cosa especial…).  SigueSigue leyendo «DIA 15. Creuer per l’espectacular Fiord Doubtful Sound.»

Dia 14. Camí a Fiorland (Dimarts 9 de novembre).

Avui, de camí a Te Anau, el poble d’entrada per anar a veure els fiords, hem parat a veure el pont penjant del poblet de Clifden. És de l’any 1899 i la veritat és que fa força por el seu estat de conservació. Tot i això, hem volgut provar com es veu tot des d’allàSigueSigue leyendo «Dia 14. Camí a Fiorland (Dimarts 9 de novembre).»

DIA 13. Ruta ocellística a Stewart Island

Avui ens recullen a les 8 del matí a la porta del nostre hotelet per anar a fer una ruta a l’illa d’Ulva. Aquesta és una illa encara més petita que Stewart, on no hi viu pràcticament ningú. Bé, humans, volem dir, perquè d’ocells, com els wekas, n’hi ha la tira!        La nostraSigueSigue leyendo «DIA 13. Ruta ocellística a Stewart Island»

DIA 12. Encara més al Sud. Anem a Stewart Island

Per primer dia durant la nostra ruta, ens separem de la nostra caravana… Oooohh!! Però la deixem en un pàrking vigilat durant un dia i mig per agafar un ferry que, en una hora, ens portarà fins a la petita illa d’ Stewart Island. És un petit tros de terra, més o menys el tamanySigueSigue leyendo «DIA 12. Encara més al Sud. Anem a Stewart Island»

DIA 11. Recorrem l’Scenic Route pel Sud de Nova Zelanda. (6 novembre)

Ha plogut tota la nit i quans ens llevem (7 del matí) encara continua. Però això no ens atura. Fem una excursió fins les cascades de “Purakaunui Falls”. Tot el camí és ple de les típiques falgueres d’aquest país. Encara molles per la pluja, tenen un verd super-intens. Després ens apropem a veure les “CathedralSigueSigue leyendo «DIA 11. Recorrem l’Scenic Route pel Sud de Nova Zelanda. (6 novembre)»

DIA 10. Tornem a una ciutat gran (és un dir, són quatre gats…)

Tornem a veure civilització. Arribem a la ciutat de Dunedin, que encara que té uns 100.000 habitants, no ho sembla. Passejem pel centre, fem un bon dinar (és el tercer japonès on entrem. Aquí n’hi ha molts, i a nosaltres ens encanta). I també fem el berenar de rigor. Un enorme cafè amb llet i/oSigueSigue leyendo «DIA 10. Tornem a una ciutat gran (és un dir, són quatre gats…)»

DIA 9. Península d’Otago

Baixem cap al sud de l’illa i descobrim la Península d’Otago. Amb unes platges i penya-segats increïbles. Passem per carreteretes que voregen la costa amb les ovelles a banda i banda. Dia molt complet. Aparquem la caravana al costat de la platja per veure les Moeraki Boulders, que són unes grans roques amb formes esfèriques.SigueSigue leyendo «DIA 9. Península d’Otago»

DIA 8. Els primers trekkings i pingüins.

Ens llevem als peus del Mt. Cook amb un sol radiant  i decidim fer el primer trekking del viatge. La Hooker Valley Track promet. Fem 20 minuts de caminata, però hem de canviar de plans. Ens trobem un pont penjant sobre el riu i a la Cristina li resulta impossible travessar-lo. Com és la vidaSigueSigue leyendo «DIA 8. Els primers trekkings i pingüins.»

DIA 7. Dormint als peus del Mt. Cook

Sortim del poble d’Akaroa i ens endinsem al “Territori Mackenzie”. Passem pel llac Tekapo. Espectacular. Trobem una diminuta però maquíssima església –Church of the Good Shepherd- on es veu que hi ha cua per casar-s’hi.   Continuem per la carretera i voregem el gran Llac Pukaki. Ens ofereix unes vistes del Mt. Cook i lesSigueSigue leyendo «DIA 7. Dormint als peus del Mt. Cook»

DIA 6. Akaroa i els seus dofins.

Visitem el petit (literalment) poble d’Akaroa, i gaudim d’una de les experiències més al·lucinants de les nostre vides. Nedarem entre dofins a mar obert. Els dofins de l’espècie Hèctor només es troben en aquestes aigües. Són petits i juganers, i un parell d’empreses del poble, organitzen sortides per poder-te banyar entre ells. Som grups deSigueSigue leyendo «DIA 6. Akaroa i els seus dofins.»