Existeix una dita portuguesa que diu que no s’ha acabat de veure el món, fins que no s’ha visitat Sintra. Així d’orgullosos se senten els portuguesos quan parlen d’aquesta Serra formada per petits pobles, castells, monestirs, jardins i boscos que són Patrimoni de la Humanitat des del 1995.

Residència estival dels reis portuguesos fins a finals dels segle XIX, conserva un clar aire de romanticisme. Costa poc imaginar-se els monarques i tota la seva cort passejant pels jardins, vivint als palauets i sortint de caça pels boscos. Situada a només 35 quilòmetres de Lisboa, el Parc Natural de Sintra-Cascais, amb els seus Palaus, les seves vistes, les carreteres revirades i estretes, transmet un aire especial que val la pena visitar.

El poble de Sintra és parada obligatòria. Anomenada la Vila Velha, avui en dia és un lloc molt turístic, però encara conserva les arrels històriques que la van crear. Carrers estrets, petits i empedrats, avui decorats amb botigues de souvenirs i restaurants que formen un petit laberint. Turistes, cotxes i venedors omplen de vida aquesta vila. Allà és on degustem un dels plaers dolços de Portugal: els travesseiros i les queijades. Els primers són uns pastissos allargats fets a base de pasta de full, ou i ametlles. Les queijades (per nosaltres encara més bones), són unes tartaletes petites fetes amb ous, formatge i farina. Unes poques famílies pastisseres de la zona, són les úniques coneixedores de la recepta exacta d’aquests dolços. La Pastelaria e Doçaria Periquita és de les més conegudes. Actualment té dos establiments al centre històric (Rua das Padarias), i és tot un reclam pels golafres.

La grandària del Parc i les diverses carreteres per accedir-hi, poden complicar la nostra visita, ja que costa decidir-se per on començar. El millor és anar ben preparats amb guies diverses, o aturar-se una estona als diferents punts d’informació turística que existeixen al conjunt. També es recomanable treure l’entrada en un mateix punt, per no fer cues als diferents llocs on volem accedir. Es poden comprar entrades individuals per a cada espai, triar algunes entrades “parcials” amb diferents combinacions, o una entrada “total” que serveix per visitar tot el conjunt allà on s’hagi de pagar.

cliqueu per veure un mapa de la zona

Nosaltres decidim, pel temps que disposem, que és impossible veure-ho tot en un mateix dia. És per això que fem la nostra tria i comencem pel Palau neoclàssic de Seteais. Grans jardins i un antic palau reconvertit en hotel de luxe.

Continuem pel Palau i el Parc de Monserrate. Testimoni inigualable del segle XIX, el Palau, d’estil àrab, era la residència del milionari anglès Francis Cook. Ell va ser el responsable de la construcció d’una de les més belles creacions paisatgístiques del romanticisme: el Jardí Botànic. Aquesta antiga propietat rural de 33 hectàrees acull una col·lecció botànica amb espècies de tot el món.

També trobem el Palacio Nacional, amb les seves xemeneies bessones, però sens dubte, és el Palacio da Pena, considerat una de les meravelles de Portugal, l’estrella de la visita. Aquest fabulós palau construït al segle XIX pel rei Dom Fernando II, conserva els gustos romàntics de l’època i ofereix el mateix aspecte que quan la família reial vivia en ell. De fet, el seu interior, que es pot visitar, és una mena de museu on totes les estances mantenen la decoració i els utensilis de l’època. Et transportes ràpidament al passat veient les habitacions, salons i fins i tot la cuina (plena d’estris de tot tipus per preparar grans banquets) tal com eren anys enrere.

És indispensable també, caminar per les muralles i pujar a les garites per observar les vistes de la Serra. En dies clars es pot arribar a veure la ciutat de Lisboa. Molt més fàcil és la visió del Castelo dos Mouros. Aquesta antiga fortificació militar del segle IX, es deu a l’ocupació musulmana del territori. El seu lloc privilegiat era clau com a talaia per vigilar la línia de costa.