En aquesta entrada del nostre bloc volem parlar de la passió pel futbol. Això és el que ens va portar aquests passats dies a fer una escapada a Sevilla (de l’ 1 al 3 de maig del 2012). La raó: es celebrava jornada de lliga entre setmana i nosaltres teníem festa. Ah! i el més important: jugaven el Sevilla contra el Betis (l’equip del meu cor) en un dels derbis més importants del futbol.

La gent que em coneix ja sap de sobres que sóc seguidor de l’equip andalús, i des de sempre he hagut de sentir comentaris de tot tipus al respecte. No em refereixo a despectius, eh? sinó més aviat del tipus: “que estrany, i com és que ets del Betis?” Amb un pare sevillà, i una mare cordovesa ja tot encaixa més, però la raó principal li dec al meu tiet Pepe, que va morir fa molts anys, i que em va inculcar el sentiment bètic per sempre. I la Cristina què en pensa? Doncs ella és culé, però sap dels meus colors verd-i-blancs i comparteix les meves bojeries, i una escapada, és una escapada…

Els voltants del camp eren una festa moments abans del partit

Situat al barri de Nervión, el Sanchez Pizjuán és l’estadi del Sevilla F.C.

Una de les grandeses del futbol és que l’avi i el nét poden ser del Betis, i el pare del Sevilla

Als voltants de l’estadi la gentada era descomunal

Una escapada que, i cada cop apurem més, vam decidir només hores abans de marxar. La cronologia dels fets podria ser la següent: tarda del dilluns 30 d’abril, miro els horaris dels partits i veig que el Sevilla-Betis es juga el dimecres a les 20 hores. Parlo amb la Cristina i surt un petit inici d’idea d’escapada, però com que sóc a la feina no tinc temps per més. Quan plego i, arribo a casa al vespre, continuem parlant del tema. No ens fa falta molta empenta per decidir mirar si queden entrades pel partit. Un cop veiem que sí, les comprem com si una força inexplicable ens obligués… Després vindria el desplaçament (ens decidim per l’AVE, que aquesta vegada, fins i tot, ens surt més barat que l’avió!), i la reserva d’un hotel. Resumint, acabem de tancar totes les reserves a les 23h de la nit i en menys de 7 hores ens hem de llevar per marxar! Que no ens aturin unes poques hores de son…

Persones de totes les edats van al camp a seguir al seu equip

Mica en mica s’anava omplint l’estadi, fins gairebé el ple absolut

Veure els càmeres de televisió ens recordava a nosaltres fa uns anys…

La cridòria era ensordidora a la sortida dels jugadors al terreny de joc

Serà la primera vegada que visitem el camp de l’etern rival, el Sevilla Futbol Club, ja que sempre que hem anat a veure algun partit del Betis ha sigut al Benito Villamarín. És un derbi especial, ja que crec que no hi ha cap altra ciutat on els dos equips tinguin tan de pes repartit entre les aficions. Podem dir que gairebé es divideixen entre meitat i meitat, inclús repartits entre famílies. Marits d’un equip i dones de l’altre, avis i néts d’un i pares i mares de l’altre, germans amb colors i sentiments diferents… Això no passa a cap altra ciutat! Fins i tot som motiu d’alegria en una taberna on dinem i se sorprenen al saber que som a la ciutat per veure el partit. El nostre accent ens delata i no es poden creure que un bètic català vingui a veure el derbi! Un somriure i una encaixada de mans de la mestressa de la taberna ens fa veure que ella també és bètica!

Com gairebé sempre, alguns brètols es dediquen a trencar la màgia del futbol

La publicitat a les banquetes sevillistes no té preu…

La majoria d’aficionats bètics estaven a l’altra banda nostra

No cal dir que ens ho passem de conya voltant per la capital andalusa, menjant com dos “jabatos”, però això potser tindrà una altra entrada al bloc. El que ens interessa és parlar del partit, un partit únic i diferent, un partit especial. Com a tots els clubs de futbol, podem trobar de tot, alguns que no tenen dos dits de front i només saben “liar-la” i gent sana i correcte que vol veure un espectacle esportiu.

La temperatura era perfecta, i les ganes de partit enormes…

La majoria de sevillistes que ens envoltaven no devien entendre res: dos bètics parlant català?

Grans i petits estaven disposats a gaudir d’un gran partit

Els jugadors bètics celebren amb els aficionats la victòria

Marxem del camp amb una eufòria enorme

Els nostres seients comprats per internet i situats a la primera graderia, ens ofereixen una visió molt bona del joc. Per no avorrir molt amb el partit, us explicarem que va ser per emmarcar. Envoltats per sevillistes, no vam poder ser molt efusius amb el joc bètic, però una victòria a l’últim sospir (1-2) contra el rival de la ciutat encara va fer més increïble l’escapada sevillana!

Anuncios

Join the conversation! 4 Comments

  1. Què bo!!! Autèntic!!!
    Gallina de piel eh Manolo?!

    Responder
  2. Grande Sevilla y los sevillanos, me encanta esa ciudad.
    Magníficas fotos.
    Un Saludo!!

    Responder
  3. […] per veure el derbi de futbol entre els equips de la ciutat no va consistir només a veure el partit (veure entrada). Cada vegada que anem a la capital andalusa, trobem algun racó nou, o tornem a passejar per llocs […]

    Responder

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

About BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

Categoría

Grandes Momentos, Sevilla

Etiquetas

, , , , , ,