El mercat del peix de Tsukiji, Tokyo (part II)

(veure 1a part de l’entrada)                                                  (veure 3a part de l’entrada)

El mercat de Tsukiji podríem dividir-lo en tres zones. La primera i més gran, és la zona de les naus interiors, anomenada «Jonai Shijo». Aquí es on trobem l’exposició i venta de l’enorme quantitat de productes del mar, així com la nau on es celebra la subhasta de la tonyina. No ens cansàvem de veure peixos i més peixos. A més, moltíssims encara vius, ja que com passa a molts països asiàtics, el peix ha de ser tan fresc com sigui possible.

La segona zona a remarcar seria el mercat exterior, l’anomenat «Jogai Shijo». Aquesta zona es troba al voltant de gran part del mercat interior, i trobem un munt de parades on venen de tot, sobretot estris de cuina com plats, ganivets, tasses…

I la tercera zona, que està mesclada amb la segona, seria la del menjar. A més d’algunes paradetes a l’exterior (algunes tan petites que només les composaven una barra amb una olla i dues cadires), trobem molts llocs per menjar el sushi més fresc de tota la ciutat. Normalment són locals molt estrets, sense taules, només amb una llarga barra on seure en tamborets. Però l’espectacle de veure com et preparen un bon plat de makis o nigiris davant teu és especial. Com que vam matinar molt per veure la subhasta de la tonyina, el sushi que vam menjar va ser, de fet, el nostre esmorzar. Mai més hem tornat a menjar peix cru a les 7 del matí, però encara recordem el sabor tant fantàstic que tenien aquelles peces.

I parlant de la tonyina, hem d’explicar una mica el funcionament de la subhasta. Bé, com a mínim el que vam veure, ja que és difícil d’entendre tots els passos que es segueixen. La segona vegada que vam anar (si, si, diem la segona, perquè uns dies abans ho vam intentar però vam arribar a les 6:15 del matí i la subhasta ja havia acabat) va ser prou d’hora (les 5:10h) com per no patir. Tot i així, l’estret passadís que habiliten pels turistes ja era ple de gent carregada amb les seves càmeres. El truco és abstreure’s de tot aquest merder i gaudir del que passa, pensant que el moment és únic, ja que si no és molt fàcil agobiar-se.

Un munt d’enormes tonyines congelades (algunes arriben als 300 quilos), són exposades al terra de la nau. Els possibles compradors passegen entre les peces repetint un mateix ritual. Les tonyines tenen un tall a la part de la cua, i els majoristes, armats amb uns ganxos, van extraient petits trossos del peix congelat, que amassen entre els dits. D’aquesta manera, més l’aspecte visual, són capaços de saber la qualitat de la tonyina. Llavors, quan arriba el moment de la subhasta, fan les seves ofertes en relació amb el que han pogut observar abans. Els crits dels encarregats de cantar els preus són tot un espectacle. No enteníem res, però els gestos i el vocabulari que feien servir ja eren tot un show.

Per últim, cada comprador s’emporta les seves tonyines, la majoria cap als moltíssims restaurants que trobem per tota la ciutat. Si és possible, també és tota una cerimònia veure com trossegen una tonyina sense congelar. Es necessiten uns quants homes per fer-ho en condicions, i fan servir uns ganivets enormes, que de fet, els podríem definir com a katanes. Aquests ganivets s’anomenen oroshi hōchō (おろし包丁^? «ganivet gran») i el hanchō hōchō (半丁包丁^? «ganivet curt»). El primer mesura més d’un metre i mig, i es fa servir pels talls principals de la tonyina. La fulla és flexible i corbada, per adaptar-se millor a l’espina i així evitar que es quedi el mínim de carn al fer el tall. El segon ganivet, d’entre 50 i 100 centímetres, serveix per fer els trossos més petits de l’animal. Tot un art!

La dita diu que si alguna cosa es pot pescar a qualsevol mar, el trobaràs a la venda al Mercat del Peix de Tsukiji.

(clica per veure la 1a part de l’article sobre el mercat del peix)

(clica per veure la 3a part de l’article sobre el mercat del peix)