Buscant la neu al Montseny

Som en ple gener i, tot i que hi ha dies que refresca, no podem dir que faci molt de fred. Tenim el costum, quan voltem pel nostre poble de Les Franqueses, de mirar cap al cim del Montseny. Estem esperant aquella nevada que el deixi ben enfarinat. Sempre hem trobat més agradable veure qualsevol muntanya amb neu, com si fos una cosa natural, encara que a casa nostra, cada vegada costi més de veure-la.

Aquest dimecres, en teníem tantes ganes que vam decidir pujar fins al Turó de l’Home (1700 mts.), un dels nostres llocs preferits tan per veure postes de sol, com la primera neu. El plan havia de ser perfecte. Un dia assolellat ens acompanyava i el començàvem dinant a la Borda de l’Avi, un magnífic restaurant situat a la carretera entre Sta. M. de Palautordera i Seva. Allà visitem l’ermita de Sant Bernat i ens trobem amb cavalls i gossos.

A mida que pujàvem, ja vèiem que molta neu no trobaríem. Primer parem al mirador de les Goitadores, a 1.171 metres, amb bona part del Parc del Montseny als nostres peus. Continuem pujant per la carretera fins al cim, parant cada dos per tres per fer una foto o simplement gaudir del lloc. Gairebé som a dalt quan comencem a veure com el voral de la carretera és blanc. No n’hi ha molta, però com si fóssim uns nens petits, ens fa molta gràcia trobar-ne.

Finalment, ens trobem baixada la barrera que hi ha a l’ últim tram de la carretera. Allà si que hi ha uns quants centímetres de neu, i sense un bon 4×4 o unes cadenes ens és impossible continuar. Però no ens fa res, una capa blanca ens envolta i recordem que hem complert el nostre propòsit. A més, per arrodonir el dia, el cel ens regala una d’aquelles meravelloses postes de sol. Ens quedem fins que marxa pràcticament el darrer raig de llum. Després toca baixar per aquella carretereta estreta gairebé a les fosques, però ho fem amb un gran somriure a la cara. Som conscients que no fan falta moltes coses per ser feliç…