Essaouira és una de les ciutats amb més encant de tot el Marroc. Situada a la costa atlàntica, es converteix en un cop d’aire fresc, si com va ser el nostre cas, vens de l’interior del país. Després d’uns dies de ruta per territori sec i desèrtic, és tot un canvi radical visitar les platges d’Essaouira.
Una llarga muralla separa la costa de la ciutat, semblant a les fortificacions europees, en canvi també en trobem d’altres de més petites, amb un marcat estil musulmà, dintre de la ciutat. La majoria de cases estan pintades en un blanc immaculat, i les seves teulades són blaves. Nosaltres ens vam allotjar al Riad Lalla, propietat d’una parella de catalans. Situat en plena medina, molt acollidor i maco.
La pesca és una de les activitats més importants, i és tot un espectacle veure com els pescadors descarreguen el peix de les seves barques. Homes, dones, nens… tothom ven peix al port (les sardines són les reines). Cistelles, papers de diaris o cartrons a terra, són els expositors que fan servir per ensenyar la mercaderia. Però no és pas un espectacle per turistes, sinó que forma part de la vida quotidiana dels seus ciutadans. Comprar-los peix directament és una gran experiència, ja que després te’l poden cuinar als “xiringuitos” que voregen la platja. La competència és ferotge. Tots diuen que són els millors, els més barats, et criden des de qualsevol punt, et venen a buscar.. Pots triar el producte fresquíssim que també tenen exposat davant les taules, i au! a regatejar.
Un altre canvi substancial, és el “toque” un pel més europeu a tota la ciutat. Sobretot en la roba que vesteixen homes i dones i els seus restaurants. Segurament és degut al turisme, encara que això no arriba a notar-se tant com per decidir no visitar-la. Un dels factors que fa tant atractiva la ciutat, és precisament aquest barreja entre l’estil més modern i el més clàssic. La visita al seu port, la medina i el seu zoco són rutes bàsiques.
Un consell, si la ruta és en cotxe, us serà gaire bé impossible aparcar a la ciutat sense haver de pagar. I no pas per deixar-lo als pàrquings, sinó perquè existeix una norma no escrita, on a tot arreu et trobes algú que et demana uns dirhams per vigilar-te el vehicle. I et donen rebut i tot!!!
Sal y Descubre 
Un comentario en “La costa marroquina: Essaouira”