El juny del 2008 decidim fer una escapada al Marroc. I una de les coses que decidim fer, és passar una nit al desert. Fem una ruta en dromedaris per les dunes d’Erg Chebbi, el desert situat a l’est del país, a la frontera amb Algèria.

Dues hores de passejada en camell i arribem a les haimes que tenen preparades per passar la nit al desert. La ruta és per la tarda i el sol va marxant a mida que ens aproximem. Els colors que agafa la sorra amb la posta de sol, són realment espectaculars. El marró s’intensifica, i es barreja amb diferents tons de vermells.
Anem amb un grup reduït de turistes i la sensació de solitud és enorme.

Els berebers es mouen amb una facilitat insultant en aquestes condicions.
- La tranquil·litat que es respira és impressionant.
Les haimes, tot i la seva simplicitat, són encantadores.
Ens llevem a les 5 del matí. Encara estem adormits, però pujem per les dunes properes per tenir una bona visió de la sortida del sol.
Ens allunyem una mica, i tenim la sensació d’estar completaments sols en aquest món. Quina meravella!
Diuen que aquí, al desert d’ Erg Chebbi, es troben algunes de les dunes de sorra més altes del planeta. Algunes són enormes. Som a les portes del desert, però podem fer una mirada completa al nostre voltant i només som capaços de veure sorra…

Tranquil·litat, tranquil·litat i més tranquil·litat…
Be, be, be….., ja sabem on hi haurà una catàstrofe natural próximament.