Un parell de terratrèmols, en menys d’un mes, a països on hem viatjat recentment ens ha fet adonar-nos de com de fràgil és el món.
Primer va ser Nova Zelanda, el mes de febrer, i ara el Japó. Dos pensaments vénen al cap quan succeeixen catàstrofes com aquestes:
Sorpresa en un primer moment, i ràbia després.
Sorpresa perquè mai t’esperes un fenòmen d’aquestes característiques, perquè no creus possible que ciutats, llocs o edificis que has visitat hagin quedat destruïts. Ràbia perquè no pots fer res per evitar aquest tipus de desastres naturals. Només 3 mesos després de visitar per exemple la ciutat de Christchurch, a Nova Zelanda, veus per la tele la seva catedral mig derruida. Sembla impossible. Encara recordem passejar per davant i esmorzar a la cafeteria del costat amb el mossèn a la taula del davant.

I al Japó encara pitjor. El tsunami ha arrassat una bona part del país. Nosaltres vam visitar la principal zona devastada només de passada, però encara al.lucinem amb les imatges que arriben per televisió.

Tot això no ens farà pas replantejar les ganes de viatjar, però si ser encara més conscients del poder de la natura.