Como personas humanas que somos, hem de menjar per continuar amb forces la nostra ruta. I encara no ens hem cansat del menjar nipó. És cert que trobem a faltar una truiteta de patates o les “pechugas” de pollastre de la Mela, però la varietat és tan gran, que no cansa. A més, quan arribem a una ciutat més gran sempre podem visitar un italià per canviar el xip. Com ja hem dit, inclús l’aventura d’entrar en restaurants sense carta en anglès és emocionant. Mai saps que et trobaràs, i el riure està garantit.
I la “guinda” del pastís, mai millor dit, són les postres. Tenen una cultura al voltant dels pastissos. Cafeteries especialitzades en enormes “cakes”, plenes a l’hora de berenar i pastisseries que semblen museus. Aquí és costum regalar algun detallet quan es visiten els uns als altres, i portar un dolç és molt habitual. Els tenen exposats com autèntics tresors (de fet, alguns com jo, ja els consideràvem així des de sempre). I la presentació és tota una experiència visual. Hi ha algunes cafeteries que tenen només una persona per tallar mil·limètricament les porcions. Mònica, vine cap aquí!!!!!
Sal y Descubre 
Mmmm… quina pinta!!! En sobra una mica? I jo a casa amb un atac de ciàtica i mirant aquestes fotos buaaaa!!! Petons
sort que acabo de dinar perquè les fotos del menjar tenen una pinta super bona,i els pastissets…..crec que acabaria sobre un camió con el ninot de Michelin però amb mès plegs. Cercarem un japonès a BCN perquè al tornar us trobeu com a casa, crec que a l’Avinguda Tarradelles n’hi ha un molt bò, però el preu segur "is diferent" : Estic segur que gaudiu tots dos . Un altre reunió …ta luegoorrr.
Simplement brutals!!! Quina pintaaaa…. molt millor que les "què estem menjant 1a part"… i dels postres ja ni te cuento… quina presentació!!! Però una cosa… vol dir que tot això ho porteu entre pecho i esparda???? (i ja aneu bé de ventre…? jijijijijij!!!!)
Jajajaja!!!!! Casi todo etá entre pexo y eparda!!!!
aquestes fotos són para morirse de envidia!!! quina gana fan venir… sobretot manel les postres tenen una pinta…