Arribem a la ciutat d’Hiroshima d’horeta i de seguida veiem que aquí, tot gira al voltant del record de l’explosió de la bomba atòmica. Monuments, estàtues, plaques… tot és molt emotiu. Ens movem en tramvia, que és el mitjà més ràpid i econòmic. Anem cap al centre i visitem el “Dome”, un antic edifici governamental que va ser dels pocs que no van desaparèixer literalment per l’explosió, i va quedar en runes. Però que han mantingut per recordar el mal de la bomba. La veritat és que impressiona.
Continuem per l’avinguda de la Pau, observant la flama de la Pau (una flama que mantenen sempre encesa fins que s’eliminin totes les armes nuclears al món) i entrem al museu de la Pau (fixeu-vos que tot està relacionat amb el mateix tema). Maquetes de la destrucció de la ciutat, fotos i explicacions varies, ajuden a entendre més la data del 6 d’agost del 1945, moment de l’explosió. Tot és ple d’escoles que visiten la ciutat per conèixer la història de Japó.
Per cert, després de 19 dies de viatge (que són 456 hores de res…) sempre junts, vam separar-nos per uns moments. Bé, de fet, la paraula exacta seria perdre’ns. Quin sustu!!!!!!
Sal y Descubre 
Perdre-us????? Manolo, te dijo la Mela que vigilaras a mi hermana?????? Que no la perdieras de vista!!!! grrrrrr….!!!!!
Ostres… doncs sí quina estona més "xunga"!! sort que uns vàreu trobar després… i no seria per anar al lavabo que ès del poc que no es pot fer junts jejejeje….