Takayama és una bonica ciutat que es pot descobrir caminant, ja que la majoria de coses a veure són al centre i és fàcil arribar a peu. Té un parell de mercats matinals on vénen de tot (la fruita sobretot és boníssima) i el casc antic és ple de botigues tradicionals, restaurants i cases particulars. Hi ha moltes destil·leries i botigues de sake, que és molt popular a la zona.
Els dos fem “petits” amics a la ciutat. El japonès ja no és un problema per nosaltres…
La ciutat és plena de botiguetes de records (la majoria amb molt bon gust), i altres vénen el sake (licor típic fet amb arròs).
Una mica més allunyat (s’ha d’anar en bus), trobem el museu a l’aire lliure de Hida-no-Sato.
Trobem vàries cases tradicionals que es van desmuntar en diferents parts de la regió i es van portar aquí. Molt maco.
Sal y Descubre 
Ohhh!!! Quina gràcia la nena, ja m’imaginava la Martina amb un vestidet d’aquets tot i que no crec que sigui molt còmode i la nostra nena es un bitxo!! jejeje… en fí que també us haig de dir que la poma té molt bona pinta 😉
Però que esteu fent freakytos, entenc que les fotos han estat desprès de probar tota la destileria de shake i per això parleu fins i tot japonès.Veig que les casetes `tradicionals sòn molt maques. Ta luegoorrrrr.
M’agraeeeeee molt la foto de la nena!!!! Que mona!!! Però anava sola pel carrer?? O la vau agafar pel braç per fer-li la foto?? jajajaj!! Una cosa, porta els esclops de la mare d’en Nobita també.. com tu ninyata!!!
Manolo, símbol de victòria, again???? Freakiiiiiiiii……!!!!!!
Síiiiii!!!!! Portava els esclops!! Però eren esclopets!!! Moníssima! Ja sabia que t’agradaria! Estava amb els seus pares fent-se una sessió de fotos a l’entrada d’un temple i el Manel li va dir als pares, en un perfecte japonès: "li podem fer una foto?" I ens van dir: "Sí, sí!!!", tots orgullosos. Ah!! El símbol de "victòria" és que ja se’ns ha enganxat! Aquí ho fa tooooothoooom!!!!!