Se’ns en va la pilota! Com que ja hem provat l’experiència de llogar un cotxe a Hokkaido, ho tornem a provar.Triguem més d’una hora en fer tots els tràmits (i no pas pel papeleo, sinó perquè costa molt fer-nos entendre). El plan era agafar busos per desplaçar-nos per petites poblacions, però decidim que el cotxe ens dóna més llibertat de moviments. Només aconseguim que ens programin un recorregut al GPS, i que l’aparell ens doni les instruccions en anglès, però tot el que surt a la pantalla està en japonès, i no ens atrevim ni a pujar el volum per por de no saber què toquem. De fet, encara ens arrisquem més, perquè no ens agrada la ruta que ens marca el navegador (autopista), i decidim seguir un mapa íntegrament en llengua nipona, per anar per carretera de muntanya. Això si, hem d’aturar-nos per demanar indicacions unes quantes vegades…
Finalment aconseguim arribar al poblat de Shirakawa-go. És ple de cases típiques de la zona, d’estil rural i anomenades “gassho-zukuri”, que vol dir literalment: mans en oració, per la forma de les seves teulades fetes amb palla. Són maquíssimes! Algunes es poden visitar per dins.
Des d’un mirador tenim una vista magnífica d’aquestes cases.
Totes són fetes de fusta i palla, i encara que sembli que no aguantin el pes, són fortíssimes.
T 
El poblet és ple d’horts on algunes famílies cultiven la terra. I deu ser molt bona… Mireu quin carbassó!!! Como en el huerto de la Asun!!!
Al visitar alguna d’elles, et conviden a te.
Sal y Descubre 
Carai nois com estem disfrutant del vostre viatge!! Y qué valientes!! Ara feia dies que no us deia res i es que he estat malaltona… Espero que continueu gaudint durant aquests dies i fins aviat! Petons
Hola parella de Freakies, com us adapteu a freakylandia, ès increible veure les fotos. La veritat es que per vosaltres el fet de no dormir per fer el blog i demès ha de ser molt cansat, però amb les dades que ens paseu dels noms del llocs, explicacions, menjars per nosaltres ès converteix en gaudir d’un viatge virtual, amb cultura afegida. Les experiències del menjar i GPS brutals, m’imagino la situació pels comentaris que feu i el temps que dediqueu, i crec que em posaria dels nervis, tal vegada ho mateu amb tè japonès. M’alegro que disfruteu. Per cert Manel la Cristina surt mès natural a les fotos conjuntes, oblidat de la càmara per 10 segons i no la miris tota l’estona ( a la càmara ) Ta lueggooooorrrrrr, Suzuki Manresa 77- Unicaja 73 ho comento perquè esteu a Suzuki. Chhhiaaaoorrrr, Okinawa, Kawasaki,Chin Chan, Yamaguchi i Honda, ja vaig aprenent.
Continua l’aventura… súper xules les fotos!!! Boníssim el video del cotxe… aviam (ja sé que per als que domineu serà una xorrada…), però com tenieu la càmara posada? La teva mà arribava tant a fora?? Manolo, que peazo brazo!!! Per cert, quina paciència amb el tio que dóna les instruccions del GPS!!!! Mare mevaaaaaaaaaaa!!!!
El problema no ès el video del cotxe, es que està passant un document gràfic, i a la família hi han mossos…..ai,aiaiaiaiaiaiai