La visita a la població de Toya potser ha sigut, fins ara, el més fluixet del viatge. No està malament per passar un dia, però tot sembla una mica decadent. La zona és maca, perquè es tracta d’un llac enorme amb una petita illa en mig i forma part del Parc Natural Shikotsu-Toya. Però el tipus de turisme que ens hem trobat (rollo Imserso –ple d’abuelitos-) i la poca amabilitat de la gent de la zona (si a sobre la comparem amb el que ens havíem trobat fins ara…), fa que no t’hi trobis del tot a gust.
Tot i així, cada nit fan focs d’artifici que surten des de uns vaixells situats al mig del llac i és molt maco de veure. També hem vist una mena de poble-atracció turística destruït l’any 2000 per un terratrèmol. L’han deixat tal qual perquè la gent vegi els efectes de la natura.
L’anècdota del dia, ha sigut la caiguda ”en plancha” de la Cris al ben mig del menjador de l’hotel que era ple d’abuelitos esmorzant. Ha trepitjat una mica d’aigua que hi havia a terra i ha relliscat caient ella i safata amb un plat, per sort buit, i creant l’espectacle i entreteniment del matí. Hem estat a punt de passar el “platillo” i treure uns calerons extres pel viatge! Després del Karaoke, ha estat votat com a millor espectacle de l’any entre els majors de 90 anys!!!!
PD: En estos momentos Cristina se encuentra bajo observación (la mía, claro) y todo ha quedado en un susto/espectáculo. Llàstima que d’això no en tenim proves…
Abans dels focs, el fred apretava… Que macos els focs sobre el llac! El llac Toya des de la nostra habitació. Mireu quin vaixell més freaky!!!
Sal y Descubre 
Ostia boníssim el show de la caiguda!!! Suposo que no t’hauràs fet mal nena taruga… ara ja fa 2 dies que no pengeu res nou… tot béeeeeeeee??? Keep us updated!!!
Jaja! Estic bé, estic bé… Només un parell de blaus… Va ser més la vergonya quan tot el menjador de abuelitos es va girar a mirar-me i em van intentar aixecar de terra, que una altra cosa. Som l’atracció allà on anem! La gent ens mira, ens diu "Benvinguts" o com avui, que hem vist un senyor que cantava al mig d’una estació de tren, amb tota una zona de gent asseguda en cadires i demés, tipus casal, i de cop i volta, l’home, que vindria a ser una barreja entre Luís Aguilé i Josep Guardiola (el que canta-cantava), ha dit alguna cosa i tooooots s’han girat a mirar-nos a nosaltres!!!! La bombaaa!! Qualsevol diria…
Que cabronassos!!!, com os ho passeu. Records desde Sant Joan Despí, em feu molta enveja (sana) Jo també acabo d’arribar de London pero només he estat 3 dies, sniff. Petonets babosos i que ho acabeu de passar molt bé. Sobretot seny!!!Pepa Mayo