Avui tenim la sensació de ser més lluny de casa que mai. Perquè som en plena natura, no hi ha molta gent i turistes, ni un!! A més, ens entenen encara menys. Aquí només ens fem entendre amb símbols, gestos i traduint les paraules bàsiques amb el traductor de butxaca que portem.
Ahir vam deixar la comoditat del cotxe, i tornem a dependre dels trens i busos. Per sort, vam decidir agafar el mínim equipatge en dues motxilles i vam deixar les maletes a l’hotel de Tòquio (on tornarem dissabte).
Aquest matí hem agafat un funicular per pujar al cim del Asahidake, la muntanya més alta de l’illa de Hokkaido. Només arribar a dalt ens ha començat a nevar, però el dia ha sigut capritxós i al cap d’una estona ha sortit el sol. Hem fet una ruta a peu durant dues hores contemplant llacs i fumeroles de volcans. Quina pudor a sofre!! Però que espectacular!!!
I aqui teniu un vidiet:
Sal y Descubre 
Hola Pecadores, crec que mès que un somriure ès que passeu fred aquí adalt. Veig que el tema del menjar està molt bè, crec que jo ho tastaria tot. Desitjem veure un munt de fotos, així estem una estoneta amb vosaltres i desconectem de la feina.Veiem que aneu solventant el tema wifi, perquè la conexió ès gairebè diaria. Gaudiu que aviat torneu fissttrroooossssssss
Veig que al final els de l’hotel de Tokio us van permetre deixar les maletes… molt bé!!! M’encanta la foto que en Manel està amb gorra… Super xules les fotos dels menjars!!!!Això que aviat torneu (by Sin nombre)… home encara falten 15 dies… dónen per veure moltes coses… Aprofiteu!!!
Ostres… estem gaudint tots del viatge entre fotos i videos, que divertit!! Doncs això a passar-ho bé!!!