RUTA PER HAWAII -Dia 7-

A PRENDRE EL SOL…

El dia comença abans del que volem: ens llevem al B&B Mango Sunset, però d’una manera una mica diferent… Ens desperten els crits de l’amo, a les 7 del matí, ensenyant la casa a uns hostes nous… Molt simpàtic, ell! Un cop esmorzats i acomiadats de tota la gent del Bed and Breakfast, agafem el camí i visitem el poble de Kona, però no té cap encant especial. Això sí, aprofitem per comprar una maleta més grossa, ja que les nostres dues petites, de cabina, les portem a tope i a una d’elles té una roda a punt de petar. Recordem que portem roba d’hivern de la nostra ruta per Alaska, i no sabem on posar-la. Entrem en una de les mega-botigues Ross, que venen a ser uns basars xinos a lo bèstia. Barateta i ja fa el seu fet!

Igual que ahir, agafem la carretera 19, cap al nord, i parem al poble de Puako. La Puako Beach Drive voreja la costa i pots trobar tot de caminets que et porten a diferents platges, la gran majoria de roques. Molt maco i gens de gent!

Des d’allà mateix, agafem la Old Puako Road direcció a Waialea Bay Beach, coneguda pels seus habitants com Beach 69. És una platja familiar, amb un pàrking enorme per poder deixar el cotxe. A més, ens vam adonar que, si tries la platja de la dreta és on es troben les famílies amb els nens i està una mica pleneta. Però si vas a l’esquerra, no hi ha gairebé gent i tot és molt més tranquil.let. Ens fem una banyadeta i quan ens entra la gana, dinem sota l’ombra el que hem comprat al Queens’ Market Place, on hi ha un supermercat amb menjar per emportar.

Per tal de fer més comprensible la nostra ruta, podeu fer clic sobre el nom de cada platja, ciutat i poble que ha sigut del nostre interès. S’enllaça amb el mapa que hem preparat del nostre recorregut per Hawaii. També podeu entrar al següent mapa.

Continuem la nostra cerca de platges per la costa oest de Big Island i anem a parar a la que diuen és la platja més maca de l’illa, Hapuna Beach. Home, és maca pel seu entorn i perquè té unes zones ajardinades, però no té res més d’especial… El que és molt divertit són les onades, cada vegada més grosses, que hi ha al mar. Ens posem a jugar com uns nens petits i ens ho passem pipa!

Comencem a encarar cap a la ciutat de Hilo, la capital, ja que avui dormirem a prop de l’aeroport per agafar el vol demà al matí, ben d’hora. Tornarem a canviar d’illa. Pel camí, parem a Waimea, en un centre comercial molt maco per comprar alguna cosa per beure. Continuem per la carretera 19, cap al nord, i trenquem per la Hawai’i Belt Road, vorejant la Hamakua Coast. És una carretera amb bones vistes de la costa i “boscos” de palmeres que creiexen moooltíssim cap al cel en zones de molt difícil accés. Aquí hi plou força i les palmeres ho noten, i molt!

També gaudim de la visita a un típic cementiri americà, (sí, sí, heu llegit bé!) d’aquells que es veuen a les pel·lícules. Tan gran, que s’ha de visitar en cotxe, i la carretera voreja una enorme quantitat de tombes. Un enorme arbre presideix el lloc. Sembla estrany, però gaudim de la pau i tranquil.litat que es respira (perdoneu l’humor macabre…)

Arribem a Hilo i busquem el nostre hotel, seguint les indicacions que hi havia a la seva web. Hem triat The Inn at Kulaniapia Falls (veure la nostra opinió a Tripadvisor i situació al mapa), que com el seu nom indica, està a tocar de la cascada Kulaniapia. Fem uns quants kilòmetres abans d’arribar-hi, travessant un camp enorme d’arbres de macadàmia. Hem de dir que per tota l’illa n’hem vist moltíssims, perquè és un fruit molt conreat i conegut a Hawaii. A més, trobem tot de sacs plens de macadàmies acabades de recollir. Tot just ara és la temporada!

Minuts abans que es faci de nit, trobem el nostre super hotel, amb vistes a la cascada Kulaniapia. En aquesta zona es troben diverses cascades, i aquesta és una de les més famoses.  La política de l’hotel és molestar el mínim possible als clients, tant que ni tan sols parlem amb els propietaris. Trobem una pissarra amb el nostre nom i el número d’habitació, i la clau, al pany de la porta. Mira, és una manera diferent de funcionar! I no està malament! A més, dormirem amb el so de l’aigua de fons…