20 noviembre 2012

RUTA PER HAWAII -Dia 6-

L’IMPRESSIONANT VOLCÀ MAUNA KEA

Ben d’hora ens llevem al B&B Mango Sunset (veure nostra opinió a Tripadvisor i la seva ubicació), perquè serveixen l’esmorzar de bon matí a la seva terrassa amb vistes a la vall i al mar. Situat a prop la ciutat de Kona, a dalt d’un turó, les vistes són magnífiques. Declinem una visita guiada per les seva plantació de cafè, perquè tenim ganes de començar les nostres excursions per la zona, però si tinguéssim més dies disponibles, segur que seria interessant conèixer de primera mà l’elaboració dels millors cafès de Hawaii. Sempre passa igual: mentre més dies tenim de vacances, més en necessitem i volem! Allà coneixem una parella de joves alemanys que es quedaran 2 setmanes. Quina enveja! Ell s’ha fet portar la bicicleta des de casa seva per entrenar-se per la zona. I és que falta poc perquè se celebri l’Iron Man, una de les competicions de triatló més famoses del món.

En aquesta terrassa esmorzàvem al matí

Els cafetals envolten tota la finca del nostre B&B

Som-hi! Agafem el cotxe i cap a la primera destinació del dia. Busquem alguna platja que ens enamori, però quan ja portem 15 minuts conduïnt, ens adonem que hem oblidat les tovalloles al B&B. Total, que ni els dies que ens llevem d’hora som capaços de posar-nos en marxa ben d’hora… Ens dirigim a la platja de Mahai’ula Beach, i agraïm portar un 4×4. Les 3 milles que separen la carretera de l’aparcament són un camí dolentíssim, ple de pedres, roques i sots.

Sort del nostre 4×4!

Finalment aparquem i fem una petita caminada fins el mar. No hi ha molta gent, i ens acomodem sota una petita ombra, davant d’una zona on no hi ha gaire pedres a l’aigua. Perfecte per fer el primer “chapuzón” del dia. L’aigua està boníssima i a sobre, ens acompanyen unes quantes tortugues marines. Ens passen ben aprop mentre nedem!

Tenim companyia a l’aigua

Quina meravella de platja!

Les palmeres són les reines! És tal i com ens havíem imaginat!

Uns animals increïbles!

Continuem la ruta per la Carretera 19, sense rumb fix, i la gana comença a trucar a la porta. Veiem al mapa que portem, que si busquem la Waikoloa Beach Drive, trobarem una zona d’hotels de luxe i centres comercials. Cap allà ens dirigim! Sembla la nostra Roca Company Store, amb carrers amples i tot molt ben cuidat. Aquí es mouen diners, segur! Busquem la Queen’s Market Place, i dinem tipus sandwich. També aprofitem per visitar alguna botiga, comprar alguns regals per la família i el nostre sopar. És millor ser previsors, perquè no tenim ni idea de l’hora que tornarem al B&B!

Aquí, tothom és amic

Fent una migdiada al centre comercial Queen’s Market Place

 

Decidim anar a veure la posta de sol des del cim del volcà Mauna Kea, tota una llegenda a Hawaii. No volem patir per arribar justos de temps, així que enfilem la carretera Saddle Road. Es tracta d’una ruta bastant nova, però plena de baixades i pujades. La conducció per aquesta carretera és divertidíssima, sempre amb camps verds a banda i banda. Molt maco!

Continuem la nostra ruta per la costa oest de Big Island…

Finalment arribem al Visitor Center del volcà. El Mauna Kea, amb els seus 4.207 metres d’altitud, és el cim més alt de Hawaii, però a més, si mesurem des de la seva base real, submergida sota les aigües del Pacífic, arribaríem als 10.203 metres, convertint-se en la muntanya més alta del món! Allà trobem un munt d’informació, una sala per veure continguts audiovisuals i molts mapes de la zona. Ens entretenim fent una volteta i xerrant amb una parella de belgues que havíem conegut a l’aeroport de Hilo. Total, que quan demanem al ranger per pujar dalt del cim, ens diu que ja no és possible, que quan arribem ens faran baixar. Cooooom??? Ja hem tornat a calcular malament les hores! Resulta que un cop s’hi posa el sol, et permeten quedar-te al cim mitja horeta com a molt. Després és obligatori baixar, ja que el cim és ple d’Observatoris Astronòmics de tot el món, i grans telescopis, i la llum dels cotxes podria molestar les investigacions. A més, el contracte del nostre cotxe de lloguer, tot i ser un 4×4, estipula que no podem fer certes carreteres de l’illa, com per exemple la pujada a aquest volcà.

Mare meva, què fem?? Ens han parlat meravelles d’aquest lloc, i tot i que des del punt base del Visitor Center també es poden tenir unes grans vistes, nosaltres teníem planejat pujar dalt de tot. Vinga! No hi pensem més, pugem al cotxe, gas a fondo i cap a dalt!

El mar de núvols sobre Big Island ens va acompanyar durant la pujada al Mauna Kea

La primera meitat de la carretera és de sorra amb pedretes, sense cap protecció als vorals, és a dir, que a mida que pugem, el desnivell cap a la caiguda lliure comença a fer impressió. En condicions normals s’ha d’anar ben lent i gaudint de les vistes, però el sol comença a amagar-se i nosaltres no fem una altra cosa que posar la tracció total del cotxe i conduir el més ràpid que podem. Déu meu, no volem dir que fos perillós, però encara no sabem com vam conduir per aquella carretereta amb el cotxe fent ziga-zagues i el precipici a poca distància de les rodes. Devia ser l’esperit del volcà, la increïble visió que ens provocava la llum del capvespre sobre els núvols, o la falta d’oxigen al nostre cervell… El cas és que vam arribar al cim com dos “poseidos”, amb l’adrenalina a tope!

Impressionant la visió només baixar del cotxe…

I allà hi era, davant nostre, una de les visions que sempre recordarem de Hawaii: els núvols sota nosaltres, el sol deixant escapar els darrers raigs del dia, un color taronja intens que embolicava tot el cim… Ho havíem aconseguit!!! Això sí, pujar més amunt dels 4.000 metres tant ràpidament ens va començar a afectar. Voltàvem amunt i avall per veure l’espectacle des de tots els punts de vista, i encara que les nostres cames responien bé, semblava que havíem fet una marató. La respiració era ràpida i pesada, ens costava respirar, i un cert mareig ens afectava. Estàvem patint el mal d’alçada??? Segurament… A més, feia un fred terrible!!

Tot i la falta d’aire a causa de l’alçada, no pot faltar la foto de rigor!

No importa; foto aquí, foto allà, ens vam quedar allà dalt, gaudint de l’espectacle, fins que els rangers van avisar-nos que calia abandonar el cim. Els imponents telescopis que ens envoltaven, segurament començaven la seva feina d’escodrinyar l’univers. N’hi ha 12 de diferents països, entre ells, dos dels telescopis òptics més grans del món.

Els telescopis són els grans testimonis del nostre univers… Algun dia descobriran vida en altres planetes??

Iniciem el descens, molt més lent i tranquil, cap al Visitor Center, però abans ens aturem a mig camí per contemplar el magnífic cel estrellat que ens envolta. El Mauna Kea és un lloc ideal per les observacions astronòmiques. El seu cim, molt accessible per carretera, es troba més amunt del 40% de l’atmosfera, i això permet més de 300 nits netes i clares a l’any.

Vistes de la vall il.luminada amb la llum de la lluna plena

I una recomanació que fem: no marxar després de la visita al cim. Un cop arribes al Visitor Center, es converteix en un petit observatori astronòmic per la gent que decideix quedar-se una estona. Entesos en astronomia, donen informació sobre diferents estrelles, planetes i l’univers en general. A més, diferents telescopis permeten admirar de més aprop les meravelles del nostre firmament. Nosaltres vam estar una bona estona escoltant les explicacions i mirant estrelles llunyanes. Ah, i la lluna… Espectacular! Això sí, és més que recomanable portar una bona jaqueta, perquè la nit allà dalt és més que freda!

Així es veu la lluna fotografiada amb el mòbil a través del visor del telescopi

La Cristina observant les estrelles amb els telescopis del Visitor Center. Quantes coses hem après!

Triguem més de 2 hores en arribar al nostre Bed and Breakfast, ja són més de les 10 de la nit, però ho fem amb un somriure permanent. Quin espectacle que hem viscut. Meravellós! Estem cansadíssims, i agraïm la previsió de comprar una mica de sopar amb anterioritat. Costa molt recordar certs noms hawaiians, però Mauna Kea, el nom del volcà, “la muntanya blanca” en dialecte hawaiià, ha quedat gravat per sempre als nostres cervells…

Anuncios

Join the conversation! 6 Comments

  1. Unes fotos impressionants!! Cada vegada estic més convençuda que cap monument ni cap ciutat reconeguda ens pot oferir l’espectacle que ens dóna la natura! Vau tenir un viatge d’allò més divers!!

    Una abraçada!

    Responder
    • Hola Anna,
      Tens raó, quan la gent pensa en Hawaii, segurament només venen al cap les seves platges, però aquestes illes meravelloses són molt més.
      Gràcies pel teu comentari i per la definició de les nostres fotos. La natura té la contradicció de ser de les coses més fàcils i, alhora, més difícils de fotografiar. I nosaltres, és on ens sentim més a gust fent fotos.
      Una abraçada!

      Responder
  2. Un dia espectacular… i la pujada al volcà fins i tot m’heu fet patir…. amb intriga i tot. És veritat que els que ens agrada viatjar sempre calculem malament el temps i ens agradaria quedar-nos a llocs 3 o 4 dies mes per gaudir-los plenament.

    Una abraçada

    Responder
    • La veritat és que, tot i els nervis de la pujada al volcà, ho recordem com una experiència molt divertida.
      I tens raó, el nostre somni seria viatjar i decidir quedar-nos els dies que volem en un lloc, depenent del que necessitem. Ai, sort que somiar és gratis…
      Gràcies pel teu comentari.

      Responder
  3. Hola, soc en Jordi!!!
    Que bioniques les fotos.
    Ara al abril nem cao a hawai. I hem agafat un cotxe de lloguer per big island que no es 4×4. Farem 3 dies un per veure el volcanes national park, l’atre volem nar a vaipio valley, i el tercer les platjes de kona, en especial Mahai’ula Beach.
    Pel que expliques nomes hi ha un tram de 3 millas complicat. La resta del cami comprenc que es una carretera en bon estat. Es igual ens els altres dos indrets on volem anar?
    MOltes gracies pels consells

    Responder
    • Hola Jordi,
      Moltes gràcies per visitar el bloc i per les teves paraules.
      Segur que Hawaii us encantarà, i les seves platges i paisatges no us deixaran indiferents.
      Només alguns accesos a platges, cales o llocs apartats poden tenir carreteres en mal estat. La majoria són prou bones per circular amb qualsevol tipus de vehicle.
      Recordem , tal com dius, el tram final a Mahai’ula Beach, ple de pedres i sots, però circulant amb tranqul·litat creiem que també es pot fer amb un vehicle que no sigui 4×4.
      No vam tenir temps d’apropar-nos a Waipi’o Valley, i no heu de patir per les carreteres al Volcano National Park, ja que estan en perfectes condicions per circular.

      Una abraçada!!

      Responder

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

About BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

Categoría

Hawaii

Etiquetas

,