15 noviembre 2012

RUTA PER HAWAII -Dia 5-

MÉS PLATGES I … TORTUGUES!

Ens fa una mica de pena marxar d’aquesta part de l’illa, i més concretament de l’apartament on hem estat tan bé aquests darrers 3 dies, però si volem veure més coses de Big Island, pensem que és millor desplaçar-nos a l’altre costat de l’illa. Així que ens aixequem d’hora, recollim les bosses i ens acomiadem d’en Craig, el nostre “owner”. La nostra intenció és dormir a la població de Kona, on hem trobat un bonic Bed&Breakfast.

Però clar, no volem anar directament, sinó que aprofitem el trajecte fent diverses aturades per gaudir del que Hawaii ens ofereix. El primer que fem és tornar al Hawai’i Volcanoes National Park. Quan compres una entrada per algun Parc Nacional als Estats Units, normalment et dóna dret a visitar-lo durant una setmana, i ens ve de gust tornar a veure l’impressionant cràter Halema’uma’u del volcà KīlaueaDe dia no té un aire tan místic com a la nit, però és magnífic.

La caldera Halema’uma’u de dia

Els rangers del Parc són molt amables i et donen totes les seves explicacions que necessites

Conduïm per la Hwy 11, direcció Sud, fins arribar a una de les platges més conegudes, la  Punalu’u Black Sand Beach. Com el seu nom indica, és una platja d’una bellíssima sorra negra, on és fàcil veure tortugues marines. Estem una bona estona passejant i gaudint d’aquests animals, intentant fer alguna foto decent, ja que, encara que són lentes, la majoria del temps el passen sota l’aigua. Primer intentem fotografiar-les quan, de tant en tant, treuen el cap a la superfície, però més tard, tenim la sort de veure com alguns enormes exemplars surten a descansar sobre les roques.

Érem molts els que intentàvem fotografiar a les tortugues

Un grup de nens s’ho passen “pipa” a la platja

Una sorra ben negra!!

Tortugues i banyistes comparteixen el mar

Un petit llac salat al costat de la platja

Alguns s’apropaven massa a les tortugues…

I és clar, la platja també permet prendre el sol i un bany

Continuem la ruta com ens agrada a nosaltres, improvisant i aturant-nos allà on alguna cosa ens crida l’atenció. I això és el que ens passa al poble de Na’alehu. No té res d’especial, però trobem el que diuen és el forn de pa més al sud dels Estats Units, la Punalu’u Bake Shop. Només l’otorgació d’aquest curiós títol ja és suficient per voler fer una visita. I no està gens malament! Aprofitem per dinar (fan alguns plats calents) a les taules que tenen en una gran terrassa exterior.

Allà on hi hagi una bakery hi serem nosaltres!

Fins i tot ens trobem una granja de “llames” pel camí

Som a menys d’un mes de Halloween, i això es nota

No deixem la carretera 11 per vorejar tot el sud de la illa, i encara que volem arribar al nostre B&B abans que es faci fosc, ens és impossible no aturar-nos per veure més coses. Com per exemple la posta de sol des del End of the World, un punt mític de Big Island. Deixem el cotxe al voral d’una carretera local i fem una caminada fins trobar el punt. La història diu que aquí va tenir lloc fa gairebé 200 anys, una de les batalles més sagnants entre antics regnats hawaiians. Avui en dia, no se sap si per alguna tradició local, és un punt on es pot saltar des d’un penya-segat fins a l’aigua. Nosaltres anem pensant que trobarem molts turístes recreant aquesta tradició, però tot el contrari. El lloc està ben solitari. Ens trobem només dues parelles que, amb una ampolla de vi i unes copes, semblen esperar a brindar durant la posta de sol. Després de ser conscients de l’alçada, i que no saltarem pas, tornem enrere. És llavors quan, al sentir un crits, ens girem per veure un parell de salts dels més valents, com si el sol hagués marcat el moment…

Els més valents no dubten a saltar

The End of the World a punt d’acomiadar-se del sol

I ara sí, decidim buscar el nostre Bed & Breakfast, el Mango Sunset, situat a prop de la ciutat de Kona, típica pel seu bon cafè. De fet, el B&B que hem triat és una Coffee Farm (una granja de cafè), és a dir, està situat dins les instal·lacions d’un cafetal, on cultiven i torren el cafè. El cafè de Kona és un dels més reconeguts de tot Hawaii. Però com que ens hem entretingut amb tantes parades pel camí, quan estem arribant al destí ja és negre nit, i ens costa moltíssim trobar l’entrada al B&B. Intentem seguir les instruccions que posava a la seva web, però no hi ha manera. Entrem en una llarga carretera on ens és impossible fer la mitja volta, i conduïm un munt de quilòmetres abans no trobem el lloc. Uf! De nit és molt difícil veure el cartellet de la minúscula desviació que hem d’agafar. I a més, ens condueix per una estreta carretera entre els cafetals. Mare meva, quina odisea per arribar! Ens prometem a nosaltres mateixos no arribar a cap més destinació quan ja sigui de nit (com ja veurem més endavant, va ser una promesa impossible de fer…).

Posta de sol sobre el Pacífic. Una imatge diu més que mil paraules!

Anuncios

Join the conversation! 10 Comments

  1. Bones parella!!!

    Que maques les tortugues, poder-les veure al seu hàbitat natural es excepcional. Son precioses!!! La foto tortugues i banyistes comparteixen el mar es xuliiiissima!!!
    Jo tampoc hagués saltat….quina impresió i que atrevits!!!
    M’agrada molt el post i amb ganes de seguir-vos llegint 😉
    Un petunet
    Núria

    Responder
    • Moltes gràcies pel vostre comentari, Núria i Ramon.
      Ens està costant una mica escriure els posts de la ruta per Hawaii, ja que allà vam desconnectar molt i ara no recordem amb exactitud mil i un detalls, però estem intentant copsar les nostres impressions d’aquelles meravelloses illes.
      La foto a la que fas referència, Núria, va ser un cop de sort. Després de diferents intents (sense sort), de capturar el moment on la tortuga treu el cap, finalment va coincidir aquest instant amb un banyista que passava a prop.
      Una abraçada!

      Responder
  2. No m’estranya que desconnectéssiu en un lloc així… Com sempre, les fotos són impressionants!
    No sé perquè em resulta tan poc creïble la promesa que no se us tornaria a fer de nit… 😉
    I ànims amb les entrades, que porten molta feina però les esperem amb moltes ganes!

    Responder
    • Tens raó, no vam poder complir la promesa d’arribar d’hora als hotels i B&B. En especial ens va fer ràbia un situat en un entorn increïble, i que no vam gaudir com calia per arribar de nit. Però això volia dir que aprofitàvem tot el dia fins l’últim moment, i es clar, tot no pot ser.
      Genial que t’agradin les fotos!
      Uf! Darrerament fer nous posts està costant com mai… Suposo que deu estar relacionat amb la feina i el cansament, però val la pena continuar amb el blog.
      Gràcies pel vostre comentari.

      Responder
  3. Hola parella!
    Des de que vam descobrir el vostre bloc,Diari de la bona vida, s’ha convertit en una de les nostres lectures preferides. És per això que us hem deixat una petita sorpresa al nostre bloc en forma de reconeixement… 😉
    Per cert, no sabíem que hi havíen llames a Hawai! vaja super viatge que heu fet!

    Responder
    • Moltíssimes gràcies Enric i Celia pel vostre reconeixement. Ens fa molta il·lusió, i encara més si ens ho concedeixen dos viatgers com vosaltres, i amb un blog impressionant. Mil gràcies!
      La veritat és que aquesta ruta per Alaska i Hawaii hem gaudit moltíssim, i l’experiència ha sigut brutal. Ho recomanem!
      I les llames, és clar, devien ser d’algun granger freak de la zona, perquè, mira que portar aquest animals a Hawaii?
      Una abraçada nois

      Responder
  4. Quina pau i quina bellesa de paisatges… Realmente, segur que va ser tota una desconnexió i que vau gaudir molt del viatge a un ritme més pausat… Hawaii és un d’aquells llocs que segur que et roben el cor. Per cert, jo fa anys que em vaig prometre no arribar als allotjaments de nit per no perdre’m… i no ho he aconseguit 😉

    Responder
    • Va ser un relax total, encara que tampoc ens ho vam prendre amb la calma que ens hauria agradat. Eren pocs dies per tot el que volíem veure, i la veritat, també ens costa molt no fer res… Je, je
      Ja van unes quantes vegades que ens perdem del tot quan tractem d’arribar al nostre allotjament durant la nit. Però deu ser alguna cosa normal entre els viatgers…
      Gràcies pel teu comentari, Missmad

      Responder
  5. El mes xulo del dia l’experiència amb les tortugues…. quina enveja. Nosaltres no coneixem cap parc nacional d’USA i en tenim moltes ganes de fer una ruta visitant varios d’ells. Les fotografies com sempre extraordinàries.

    Una abraçada parella

    Responder
    • Gràcies Miquel pel comentari i per lloar les fotografies. L’experiència amb les tortugues va ser molt maca. Nosaltres, sempre que ens trobem amb qualsevol tipus d’animaló, però en absoluta llibertat, ja ens posem ben contents.
      Una abraçada.

      Responder

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

About BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

Categoría

Hawaii

Etiquetas

,