RUTA PER HAWAII -Dia 3-

ARRIBADA A BIG ISLAND

Després de sortir d‘Oahu i d’un vol curt (1h i mitja) arribem a l’illa de Big Island, on passarem  6 dies per intentar veure el màxim de coses. El primer que fem és recollir el cotxe de lloguer que tenim reservat per recórrer les carreteres de l’illa i entre una cosa i l’altra, quan sortim de l’aeroport de Hilo ja és de nit. En aquesta època de l’any (finals de setembre) a les 18h ja es fa fosc i tot i que no ens agrada gens arribar a una destinació nova quan és de nit, no tenim un altre remei… Hem optat per llogar un petit 4×4 un Jeep Liberty, i com veurem més endavant, creiem que és la millor opció.

Sort que tenim també una reserva feta d’un apartament on passarem 3 nits, perquè buscar allotjaments a aquestes hores no és gaire gratificant. Però aquesta serà la darrera reserva feta des de casa. La resta del viatge el tenim totalment obert i haurem de buscar-nos la vida…

Tenim una mica de por del lloc on dormirem, perquè seguint l’instint de la Cristina a l’hora de buscar allotjament, decidim arriscar-nos una mica. Hem optat per un apartament proper al poblet de Pahoa, a l’est de l’illa, però allunyat de qualsevol nucli urbà i turístic.  Es tracta d’una petita urbanització, amb cases d’una sola planta envoltades de grans jardins i terrenys (si heu vist la pel.lícula de George Cloney, The Descendants, us podeu fer una idea de com són allà les cases). Sort que també portem GPS, que ens permet trobar el carrer amb certa facilitat. Un cop el trobem, hem de seguir les instruccions que ens va enviar el nostre llogater, perquè és impossible ubicar els números de les cases. Les indicacions són comptar 7 pals elèctrics, i girar a l’esquerra. Seguint aquests consells, ens endinsem per un caminet envoltat del que a nosaltres ens sembla una selva. Palmeres i falgueres ens condueixen fins arribar a una gran casa… Serà el lloc correcte o ens hem colat a un altre lloc? (cosa ben normal en nosaltres!).

Els llums s’encenen i un home amb un enorme somriure ens rep amb una forta encaixada de mans. L’hem encertat! Es tracta d’en Craig, el propietari, i ens ensenya el lloc on dormirem. Mare meva! Al.lucinem molt, el lloc és maquíssim! Un enorme menjador-sala d’estar, amb una gran cuina americana, un lavabo enorme i una bonica habitació. No ens esperàvem que fos tant maco i que no li faltés cap detall. La web on el vam llogar no li fa justícia. I totes les parets estan ocupades per enormes finestrals que donen una enorme sensació d’obertura a l’exterior. Mentre en Craig ens explica el funcionament d’alguns aparells, la Cristina i jo ens mirem amb un somriure, sabent que l’hem encertat.

Com que no tenim res a prop i no tenim ganes d’agafar el cotxe de nou, ens fem un senzill sopar a l’apartament (hem sigut previsors i portàvem una mica de menjar). Això sí, els sorolls de la nit ens fan pensar que estem en un entorn selvàtic. Les granotes no paren de cantar i raucar, i ens acompanyaran cada nit, però a nosaltres no ens molesten pas. Dormim de conya!

Al matí decidim visitar el poblet de Pahoa, i buscar un lloc per esmorzar. Bàsicament és un carrer principal amb alguns comerços i restaurants. Només trobem una petita cafeteria que alhora també és cibercafè, Cofee Suzi’s, però ens donen un bon esmorzar. I ens dirigim cap a un dels llocs que teníem moltes ganes de visitar, el Hawai’i Volcanoes National Park. El primer que fem és aturar-nos al Visitor’s Center, on trobem l’ajuda dels Rangers (guàrdies del Parc). La Katheleen, una ranger a punt de jubilar-se i molt simpàtica, ens dóna un munt d’informació i consells per moure’ns pel Parc, però també ens informa de la pitjor notícia possible: ara fa uns mesos ha baixat molt l’activitat volcànica, i és gairebé impossible veure lava. Quedem ben xafats! Era un dels motius pels quals visitàvem Hawaii: veure ben de prop la lava.

Tot i aquest contratemps, no podem perdre ni un segon per lamentar-nos. Hem de continuar disfrutant de les nostres vacances! I ho fem gaudint de tot un dia al Parc dels Volcans. Comprem uns sandwichos a la botiga del Centre (recomanem fer-ho fora, ja que els preus a l’interior són bastant alts), i ens carreguem d’aigua per no patir durant les caminates.

Visitem el Lava Tube, un túnel format per la lava quan va retrocedir al buidar-se la caldera del volcà. Una petita excursió que permet endinsar-se en una cova i gaudir d’una bonic passeig.

Ho tenen tot molt ben preparat i estructurat, i tot que l’extensió és enorme, una carretera voreja el Parc per permetre arribar a diferents llocs. L’anomenada Crater Rim Drive és ideal per anar conduint i parant allà on volguem fer una caminada o simplement fer alguna foto als diferents miradors del Parc.

Conduïm uns quants quilòmetres per la Chain of Craters Road, que condueix cap a la costa, fins arribar al mar. Aquesta carretera és realment increïble, té un desnivell de més de 1.000 metres en 32 quilòmetres, i a mida que arribem a la costa, la lava solidificada ens acompanya permanentment a banda i banda de la carretera. És fàcil imaginar que temps enrera, i en diverses etapes, els volcans escupien muntanyes de lava bullint sobre el territori. Literament el final del recorregut és la mateixa carretera engolida per la lava l’any 2003. S’ha de deixar el cotxe aparcat uns metres abans, però és genial fer una excursió sobre la lava solidificada. Es pot caminar durant quilòmetres amb l’Oceà Pacífic a un costat. El sol comença a marxar, i la llum que ens envolta encara magnifica més el relleu de la lava. Gaudim moltíssim!

I tornem enrera per endinsar-nos de nou al Parc, direcció el Jaggar Museum, el lloc més proper des d’on veure la caldera del volcà Kilauea. Realment no pots apropar-te gaire, però impressiona moltíssim, especialment de nit. El cràter, anomenat Halema’uma’u, continua actiu, i la lava bull al seu interior, a uns 90 metres sota terra. El vermell de l’ebullició es reflecteix al núvol de vapor que surt, i això provoca una màgica visió del cràter. Sembla que surti foc de les profunditats de la terra… I si combinem que avui és dia de lluna plena, la visió és gairebé idílica!

Extasiats pel dia tan rodó, tornem cap a l’apartament. De camí volem sopar, i ho intentem en un parell de llocs sense sort al poble de Volcano. El primer restaurant el trobem tancat, i el segon és ple i ens obliguen a esperar molt. Decidim aturar-nos a un supermercat «7Eleven» i comprar una mica per fer-nos el menjar a l’apartament. Estem com a casa!!!