ARRIBADA A BIG ISLAND
Després de sortir d‘Oahu i d’un vol curt (1h i mitja) arribem a l’illa de Big Island, on passarem 6 dies per intentar veure el màxim de coses. El primer que fem és recollir el cotxe de lloguer que tenim reservat per recórrer les carreteres de l’illa i entre una cosa i l’altra, quan sortim de l’aeroport de Hilo ja és de nit. En aquesta època de l’any (finals de setembre) a les 18h ja es fa fosc i tot i que no ens agrada gens arribar a una destinació nova quan és de nit, no tenim un altre remei… Hem optat per llogar un petit 4×4 un Jeep Liberty, i com veurem més endavant, creiem que és la millor opció.
Sort que tenim també una reserva feta d’un apartament on passarem 3 nits, perquè buscar allotjaments a aquestes hores no és gaire gratificant. Però aquesta serà la darrera reserva feta des de casa. La resta del viatge el tenim totalment obert i haurem de buscar-nos la vida…

Tenim una mica de por del lloc on dormirem, perquè seguint l’instint de la Cristina a l’hora de buscar allotjament, decidim arriscar-nos una mica. Hem optat per un apartament proper al poblet de Pahoa, a l’est de l’illa, però allunyat de qualsevol nucli urbà i turístic. Es tracta d’una petita urbanització, amb cases d’una sola planta envoltades de grans jardins i terrenys (si heu vist la pel.lícula de George Cloney, The Descendants, us podeu fer una idea de com són allà les cases). Sort que també portem GPS, que ens permet trobar el carrer amb certa facilitat. Un cop el trobem, hem de seguir les instruccions que ens va enviar el nostre llogater, perquè és impossible ubicar els números de les cases. Les indicacions són comptar 7 pals elèctrics, i girar a l’esquerra. Seguint aquests consells, ens endinsem per un caminet envoltat del que a nosaltres ens sembla una selva. Palmeres i falgueres ens condueixen fins arribar a una gran casa… Serà el lloc correcte o ens hem colat a un altre lloc? (cosa ben normal en nosaltres!).

Els llums s’encenen i un home amb un enorme somriure ens rep amb una forta encaixada de mans. L’hem encertat! Es tracta d’en Craig, el propietari, i ens ensenya el lloc on dormirem. Mare meva! Al.lucinem molt, el lloc és maquíssim! Un enorme menjador-sala d’estar, amb una gran cuina americana, un lavabo enorme i una bonica habitació. No ens esperàvem que fos tant maco i que no li faltés cap detall. La web on el vam llogar no li fa justícia. I totes les parets estan ocupades per enormes finestrals que donen una enorme sensació d’obertura a l’exterior. Mentre en Craig ens explica el funcionament d’alguns aparells, la Cristina i jo ens mirem amb un somriure, sabent que l’hem encertat.

Com que no tenim res a prop i no tenim ganes d’agafar el cotxe de nou, ens fem un senzill sopar a l’apartament (hem sigut previsors i portàvem una mica de menjar). Això sí, els sorolls de la nit ens fan pensar que estem en un entorn selvàtic. Les granotes no paren de cantar i raucar, i ens acompanyaran cada nit, però a nosaltres no ens molesten pas. Dormim de conya!
Al matí decidim visitar el poblet de Pahoa, i buscar un lloc per esmorzar. Bàsicament és un carrer principal amb alguns comerços i restaurants. Només trobem una petita cafeteria que alhora també és cibercafè, Cofee Suzi’s, però ens donen un bon esmorzar. I ens dirigim cap a un dels llocs que teníem moltes ganes de visitar, el Hawai’i Volcanoes National Park. El primer que fem és aturar-nos al Visitor’s Center, on trobem l’ajuda dels Rangers (guàrdies del Parc). La Katheleen, una ranger a punt de jubilar-se i molt simpàtica, ens dóna un munt d’informació i consells per moure’ns pel Parc, però també ens informa de la pitjor notícia possible: ara fa uns mesos ha baixat molt l’activitat volcànica, i és gairebé impossible veure lava. Quedem ben xafats! Era un dels motius pels quals visitàvem Hawaii: veure ben de prop la lava.

Tot i aquest contratemps, no podem perdre ni un segon per lamentar-nos. Hem de continuar disfrutant de les nostres vacances! I ho fem gaudint de tot un dia al Parc dels Volcans. Comprem uns sandwichos a la botiga del Centre (recomanem fer-ho fora, ja que els preus a l’interior són bastant alts), i ens carreguem d’aigua per no patir durant les caminates.
Visitem el Lava Tube, un túnel format per la lava quan va retrocedir al buidar-se la caldera del volcà. Una petita excursió que permet endinsar-se en una cova i gaudir d’una bonic passeig.


Ho tenen tot molt ben preparat i estructurat, i tot que l’extensió és enorme, una carretera voreja el Parc per permetre arribar a diferents llocs. L’anomenada Crater Rim Drive és ideal per anar conduint i parant allà on volguem fer una caminada o simplement fer alguna foto als diferents miradors del Parc.
Conduïm uns quants quilòmetres per la Chain of Craters Road, que condueix cap a la costa, fins arribar al mar. Aquesta carretera és realment increïble, té un desnivell de més de 1.000 metres en 32 quilòmetres, i a mida que arribem a la costa, la lava solidificada ens acompanya permanentment a banda i banda de la carretera. És fàcil imaginar que temps enrera, i en diverses etapes, els volcans escupien muntanyes de lava bullint sobre el territori. Literament el final del recorregut és la mateixa carretera engolida per la lava l’any 2003. S’ha de deixar el cotxe aparcat uns metres abans, però és genial fer una excursió sobre la lava solidificada. Es pot caminar durant quilòmetres amb l’Oceà Pacífic a un costat. El sol comença a marxar, i la llum que ens envolta encara magnifica més el relleu de la lava. Gaudim moltíssim!







I tornem enrera per endinsar-nos de nou al Parc, direcció el Jaggar Museum, el lloc més proper des d’on veure la caldera del volcà Kilauea. Realment no pots apropar-te gaire, però impressiona moltíssim, especialment de nit. El cràter, anomenat Halema’uma’u, continua actiu, i la lava bull al seu interior, a uns 90 metres sota terra. El vermell de l’ebullició es reflecteix al núvol de vapor que surt, i això provoca una màgica visió del cràter. Sembla que surti foc de les profunditats de la terra… I si combinem que avui és dia de lluna plena, la visió és gairebé idílica!


Extasiats pel dia tan rodó, tornem cap a l’apartament. De camí volem sopar, i ho intentem en un parell de llocs sense sort al poble de Volcano. El primer restaurant el trobem tancat, i el segon és ple i ens obliguen a esperar molt. Decidim aturar-nos a un supermercat «7Eleven» i comprar una mica per fer-nos el menjar a l’apartament. Estem com a casa!!!
Amb aquests relats ens esteu fent entrar unes ganes enormes de fer aquest viatge!!! Així que ens anotem a la llista la bona combinació Alaska-Hawaii!!! Per cert, potser a partir d’ara si hem d’encarregar un allotjament us demanarem el criteri de la Cristina, perquè el lloc sembla perfecte per sentir-se com a casa!!!
Una abraçada des de Santiago!
Xavi i Txell
Moltíssimes gràcies pel vostre comentari, Xavi i Txell. Recomanem molt aquesta combinació Alaska-Hawaii, dos llocs increíbles. Les dues ens van encantar, encara que haríem necessitat més dies per visitar més illes a Hawaii.
I és cert que la Cristina té molt bon ull per trobar ofertes i bons allotjaments a internet, i això tracto d’aprofitar-ho jo. Je,je…
Us anem seguint al vostre bloc, i agafem apunts de Xile, ja que ens encantaría visitar-lo l’nay vinent.
Una abraçada
Ja veus……quina passada el cràter del volcà Kilauea!!!! i la vostre casa per dormir, vareu escollir molt bé!!!
I la lava que arriba fins vora el mar… carai nois, ens heu fet entrar moooltes ganes d’anar a Hawaii 🙂
Un post increïble!!! Petunet i a seguir escrivint i nosaltres gaudint!!!
Núria i Ramon
Moltes gràcies pel vostre comentari, Núria i Ramon. Hawaii és realment maco, encara que bastant turístic, però sempre es poden trobar racons més tranquils.
Últimament no tenim gaire temps per escriure posts, però no voldríem deixar a mitjes la nostra ruta per Hawaii.
Una abraçada. Ah! I les vostres cròniques per la India ens tenen enganxats… Són genials!
Molt xules les fotos! I teniu raó amb el que expliqueu: és una passada com tenen organitzats els Parcs Nacionals als Estats Units. Tot està molt ben pensat i et fan la visita molt fàcil.
De l’apartament, millor no fem cap comentari… ;P
Moltíssimes gràcies pel vostre comentari. I també per valorar les fotos, Ibana i Marc.
Els americans tenen moltes coses bones i dolentes, però en la gestió dels Parcs Nacionals són únics!
I realment vam tenir molta sort amb l’apartament. Al ser un lloc apartat, i que feia poc és llogava, el vam trobar per un preu molt ajustat, i realment era magnífic!!
Hola, sóc nou a wordpress.
Casualment m’encanta la fotografia i viatjar i quan m’he creuat amb aquest blog no he pogut evitar fer-hi una ullada! Molt maco!
Hola «Greengoldwin», gràcies pel teu comentari i per visitar el nostre blog.
És un plaer descobrir noves persones que s’interessen pel «Diari de la Bona Vida» i que comparteixen amb nosaltres les aficions de viatjar i la fotografia. Benvingut!
Ja hem vist que comences un blog a WordPress i el trobem molt interessant. Ànims! No deixis de farcir-lo amb tot el que creguis.
Una abraçada.
Manel & Cristina
Quin canvi de Honolulu a aquesta !!!
L’apartament acollonant, la vareu encertar de ple. La excursio per el Parc nacional molt maca i les fotografies impresionats de debó.
Ja em començen les ganes de visitar les illes … I a demanar-hos mes informació de cara a aquest estiu !!! Soc un envejos.
De seguida que vam trepitjar l’illa de Big Island, ja vam veure que ens agradaria. Així que vam decidir quedar-nos el 70 % dels dies disponibles.
Els americans son com son, però si una cosa tenen bona, és com cuiden els seus Parcs Nacionals.
I ja sabeu, qualsevol informació que necessiteu, no dubteu a demanar-la.
Estem preparant, com fem amb totes les darreres vacances, un resum final de la ruta per Hawaii. Amb tots els vols, lloguers i llocs visitats.
I també, i això va ser inspiració vostra, intentem enllaçar cada lloc del que parlem, amb la seva corresponent localització al mapa de la ruta, que també penjarem al resum.
Gràcies pel teu comentari
Hola viatjers,
estic organitzant una escapaeta a Big Island (desde Sf ho tinc relativament prop) i m’agrada l’allotjament que tenieu a Pahoa. Em podrieu enviar la direccio per a poder reservar-lo? Moltes gracies!
Hola Judit,
Vius a San Francisco? Així anar a Big Island deuen ser potser unes 4 hores de vol, oi? Quina escapada més xula!!
Doncs creiem que l’apartament on vam ser nosaltres ja no el tenen de lloguer, perquè fa poc altres viatgers ens van demanar el mateix que tu, i ja no vam trobar-lo anunciat.
Però a la web http://www.vrbo.com/ en trobaràs d’aquest estil, ja que és aquí on el vam llogar. Recordem que era a un barri anomenat Leilani Estates, amb carrers molt tranquils i casetes molt xules.
Ja ens explicaràs si trobes algun que t’agradi.
Moltes gràcies per passar-te pel nostre blog!