HONOLULU I WAIKIKI BEACH

Centenars d’illes formen l’arxipèlag de Hawaii, però les més importants i habitades són vuit. En els 10 dies que durarà la nostra ruta, decidim visitar 3 d’aquestes illes, per fer-nos una idea de les meravelles d’aquest estat americà que trepitjarem. Coneixerem un munt de llocs que, de tota la vida ens han sonat i hem relacionat amb el paradís sense saber ni tan sols ubicar-los. La primera illa on arribem és O’ahu, la principal, i on trobem la capital de l’estat: Honolulu. Però ja donarem més dades i informació a l’entrada resum de la ruta, que preparem per més endavant. De moment, explicarem les impressions de visitar aquest lloc mític.

Després d’un vol de poc més de 6 hores (recordem que sortim des d’Anchorage, Alaska), aterrem a l’aeroport de Honolulu.  I els contrastos són massa grans per poder-los assimilar de cop. En primer lloc, la temperatura. Tot i arribar a les 6 de la tarda i que ja comença a marxar el sol, fa molta calor. Uns 25 graus, però amb molta humitat, i nosaltres, que venim de passar fred per la nostra ruta d’Alaska, agraïm d’immediat poder vestir només samarreta de màniga curta. Això sí, devem ser els únics turistes amb anoracs sota el braç…

Honolulu des de l’avió, amb el famós cràter Diamond Head al fons

Només aterrar, ja ens fa somriure el símbol que trobem als lavabos

El segon contrast és la gent. Milers de turistes i habitants de Honolulu omplen els carrers d’aquesta gran ciutat, i nosaltres, acostumats a veure molt poca gent durant els últims 20 dies, ens trobem de cop immersos entre una gran multitud.

Normalment ens agrada agafar el transport públic per anar des de l’aeroport a la ciutat que volem visitar, però en aquest cas optem pel Shuttle (el servei de busos que porten a grups de turistes als diferents hotels). Estem molt cansats i no ens atrevim a perdre molt de temps buscant diferents combinacions. Sobre les 20h arribem al nostre hotel, el Waikiki Wave. Deixem maletes i trastos, però no ens atrevim ni a seure, per por que el cansament no ens deixi fer res. I sortim a fer una primera ullada al centre turístic de Honolulu: Waikiki. Gent i més gent, comerços, botigues, mercats, hotels, centres comercials… La llista és interminable. Turisme pur i dur. Ens atabalem una mica, segurament degut al cansament i al silenci i pau que trobem a faltar. Això ens fa batejar el centre de Honolulu com una mescla entre Benidorm i Las Vegas.

L’avinguda Kalakaua és l’arteria principal de Honolulu

La platja de Waikiki, i el sol, conviden a estirar-se a la sorra

Però hem de canviar el xip, només faltaria! Voltem per la zona cèntrica. L’avinguda Kalakaua és la més popular, amb molt d’ambient, i sopem un plat de noodles en un restaurant asiàtic. I decidim no esperar més: necessitem veure el mar i les platges! Ens apropem a una de les més famoses del món, Waikiki Beach, a només dos carrers del nostre hotel. Ja és negra nit, però un munt de torxes enceses decoren el passeig marítim i donen un aire encara més romàntic a la platja. Molta gent descansa a la sorra o passeja vora el mar. Genial!

Calma i relax, res millor per gaudir de la platja

Tot i la presència de moltes taules de surf, es veien pocs surfistes…

Hotels i més hotels…

No podem anar a dormir sense fer-nos una foto davant de l’escultura més coneguda del lloc: l’estàtua de Duke Kahanamoku “The Big Kahuna”, el considerat inventor i pare del surf modern.

L’escultura és un dels punts més populars de la platja

Voltem i gaudim de la primera nit hawaiana

I ens aixequem al matí amb ganes de tornar a trepitjar Waikiki, amb un sol radiant. Caminem pels quilòmetres de sorra fina, aturant-nos a cada moment per observar als banyistes, algun esporàdic surfista, als que prenen el sol… a tothom! Ens agafem la ruta per Hawaii com un relax total, i no volem saber res de presses ni estrés. Un munt d’hotels disposen de piscina amb vistes directes al mar, i molta gent gaudeix del sol. Caminant per la vora de l’aigua, a vegades costa saber quan estàs dins un hotel o és platja pública. Molts restaurants també tenen les terrasses a prop del mar. A mig matí ja ens hem de canviar de samarreta, perquè suem de valent, però estem encantats de poder gaudir d’aquestes temperatures. Banyador, xancles, sorra, mar… que més es pot demanar!

La gent descansa als seus hotels

I gaudeixen de la platja…

Altres proven de buscar algun tresor perdut…

Un sol de justícia…

I sempre trobem algun que altre freaki…

El surf és una religió en aquestes platges

Anuncios

Join the conversation! 10 Comments

  1. Veig que ara vindran una sèrie d’entrades força rabioses… Friso per veure com porteu les camises hawaianes!

    Responder
    • No parlem d’enveja, que vosaltres no us podeu queixar, eh? Je,je.
      Camises no vam comprar ni una, però és veritat que tothom fa servir unes camises horteríssimes. Aquests americans tenen un gust per vestir terrible…

      Responder
  2. El color de l’aigua és genial i tot i que hi hagi tradició surfera no sembla que hi hagi moltes onades, no? Recomaneu les platges hawaianes?

    Una abraçada!

    Responder
    • Hola Anna,
      La veritat és que no era època de surf, ja que com tu dius, no hi havia gaires onades. Per això era millor pels banyistes, que omplien les platges.
      Les platges hawaiianes no són les més paradisíaques del món (creiem que hi ha llocs més macos), però sí que són molt mítiques, i val la pena visitar-les.
      Nosaltres de seguida vam abandonar l’illa principal i vam anar a llocs més perduts i amb menys turistes. Allà sí que vam poder gaudir de platges més salvatges i tranquil.les.
      Gràcies pel teu comentari Anna.

      Responder
  3. Seguimos de premios, esta vez http://tevatelleva.com/2012/10/29/premios-dardos/ Feliz comienzo de de semana

    Responder
  4. Quin canvi més brutal! D’alaska aHawai, ni punt de comparació, oi? I en només 6 hores de vol? Ara, no sé quin m’agrada més, eh? De moment, el senyal amb camisa florejada m’ha fet riure una estona, però a la resta de fotos sembla un lloc força turístic… potser massa, pel meu gust… petons, parella!

    Responder
    • Moltíssimes gràcies pel teu comentari (disculpa però no ens ha arribat el teu nom).
      Tens raó, el canvi va ser brutal, dos llocs completament diferent. De fet, vam decidir visitar Hawaii perquè està “relativament” aprop d’Alaska, i segurament no l’hauriem visitat de no ser per aquest fet.
      Vam començar per la illa i la ciutat més turística, però de seguida (com explicarem a les seguents entrades) vam decidir visitar altres illes menys turístiques i solitàries.

      Una abraçada

      Responder
  5. Be .. ja era hora que em poses a llegir el vostre viatge (la segona part)…. I es que volia tenir una bona estona per llegir-ho amb tota la tranquilitat. El canvi entre Alaska i Hawaii deu de ser brutal i en principi traumatic… de la soletat mes absoluta al turisme massiu en poque hores de vol.

    De nou unes fotografies magnifiques, que ens donen ganes de deixar-ho tot i marxar un altre cop de viatge.

    Continuo llegint els seguents capitols.

    Una abraçada

    Responder

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

About BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

Categoría

Hawaii