Els dofins Héctor de Nova Zelanda

Aquest post complementa una entrada que vam escriure «en directe» des de Nova Zelanda sobre els dofins Héctor. Aquella vegada vam explicar l’experiència de nedar al mar amb la companyia d’aquests dofins, i ara, volíem oferir una mica més d’informació sobre aquests mamífers marins que tant ens van sorprendre. I a més, penjar un vídeo sobre aquesta meravellosa experiència. La falta de temps, fa que més d’un any després comencem a editar les imatges que vam gravar durant la nostra ruta per Nova Zelanda, i encara descobrim fotos del viatge; però com sempre es diu: «más vale tarde que nunca».

Els dofins Héctor són la varietat més petita dels dofins, ja que fan una mitjana de 1’4 metres i són endèmics de Nova Zelanda, és a dir, només es troben a les costes d’aquest país. De fet, i per ser més precisos, els podem veure a la illa Sud. A la illa nord existeix una sub-espècie de la mateixa família que s’anomenen dofins de Maui. Avui en dia, és una de les espècies de cetacis més amenaçades del món, ja que només queden uns 8.000. Les xarxes pesqueres han fet molt de mal durant els últims anys…

Aquests dofins Héctor, a més de ser més petits dels que estem acostumats a veure a les pel·lícules, es caracteritzen pel seu color gris platejat, però amb les aletes i una part del cap d’un elegant color negre. Les sortides per veure aquests animals la vam fer des de la bonica població d’Akaroa, on podem trobar diferents companyies que les organitzen. Ho tenen tot molt preparat, et donen un trajes de neoprè i en petits grups (com a màxim de 10 persones), et porten a nedar entre dofins. Existeix una gran diferència respecte a nedar entre els dofins comuns. Les tres principals són:

• Per nedar entre els dofins Héctor s’ha d’anar una mica mar endins. Nosaltres vam navegar fins a més d’un quilòmetre de la costa per trobar-ne. Més tard, durant la nostra ruta, vam veure altres excursions per nedar entre dofins que es podien fer gairebé al costat de la platja, però no eren dofins d’aquesta espècie. La veritat és que per persones com nosaltres que no som gaire de mar, nedar a mar obert (feia bastant fred i el mar estava mogut) és bastant impressionant.

• També, i a diferència dels dofins comuns, aquests no paren quiets. És a dir, neden a ràpides velocitats i és impossible que s’aturin. Normal, no són animals de companyia… Això impressiona moltíssim, ja que són ells els que venen a jugar amb tu, i s’apropen rapidíssimament, semblant que hagin de xocar entre ells o amb els que som a l’aigua en qualsevol moment, però canvien de direcció tant veloçment, que sempre aconsegueixen esquivar-te.

• I una altra diferència molt important, és que no està permès tocar-los. Tenen una pell molt delicada, i qualsevol contacte amb persones, els podria fer algun tipus de ferida. Per això no vam arribar a tocar a cap, encara que hauria estat fàcil, ja que tot i la rapidesa amb la que es movien, passaven molt a prop nostre.

Com sempre, les sortides organitzades per veure animals ens divideixen el cor. Per una part, sempre hem cregut que és molt millor que veure’ls als zoològics o en captivitat, però tot i així intentem que aquest tipus d’excursions siguin respectuoses amb els animals i fins i tot ajudin a la seva conservació.