La ciutat d’Albi, situada a la regió de Midi-Pyrénées, França, és coneguda per moltes coses: allà va néixer el pintor Henri Toulouse-Lautrec, allà trobem la famosa catedral de Santa Cecília, o fins i tot molts gironins la deuen conèixer per ser ciutat agermanada amb la seva. Però a nosaltres ens va captivar per la quantitat de maons vermells fets servir per construir-la. És l’argila del Tarn, el seu principal riu, la matèria prima principal per elaborar els maons vermells característics de la seva arquitectura local. Amb ells va ser construïda l’imponent Catedral de Santa Cecília.

La ciutat episcopal, situada al centre històric d’Albi, al voltant de la catedral, fou proclamada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010. Durant els segles XII i XIII, Albi va acollir les doctrines càtares, i la ciutat es va convertir en un centre d’aquesta doctrina acollint un bisbat càtar.  El catarisme, jutjat herètic per l’Església catòlica, va ser violentament reprimit en el moment de la croada contra els Albigesos.

Però volem recrear-nos en la seva magnífica Catedral, ja que és el major edifici de maons del món. Dos segles van ser necessaris per a la seva construcció, de 1282 al 1480. Testimoni de la fe cristiana després de l’heretgia càtar, aquesta catedral fortalesa és una obra mestra del gòtic meridional. Es tracta d’un verdader castell que es va convertir en arma dissuasiva en el sistema defensiu de la ciutat.

De fet, Santa Cecília ofereix un enorme contrast entre la seva rigorosa arquitectura exterior, i el seu ric interior, amb una sumptuosa decoració. Aquesta gegantina nau de maó, es va anar enriquint amb els segles: la porta Dominica de Florence, el campanar en forma de torre de 78 m d’alçada, el baldaquí de la porta d’entrada, els frescs renaixentistes de la seva volta (l’enorme pintura mural del Judici Final cobria, en els seus orígens, uns 200 metres quadrats), l’orgue, etc.