Fes i la Medina més antiga del Marroc.

Fes és la més antiga de les ciutats imperials marroquines, i la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat, amb una població de 940.000 habitants. Si penseu en la mitjana de l’alçada dels seus edificis és fàcil adonar-se que la densitat de persones que hi viuen és brutal.

Sovint se la considera centre espiritual del Marroc. La universitat més antiga del món es va obrir en aquesta ciutat l’any 859. Fundada el segle IX, Fes acull la Medina més antiga de tot el país, i una de les més grans de tot el Magreb, declarada Patrimoni de la Humanitat des de 1981.

En realitat, Fes són tres ciutats en una. La Ville Nouvelle, fundada pels francesos el 1920; Fes-el-Jedid (Fes la Nova), una ampliació de la metròpoli anterior i Fes-el-Bali (Fes la Vella), la medina més antiga de la ciutat i centre històric situat entre les seves muralles.

Fes-el-Bali és un autèntic laberint medieval, amb més de 9.400 carrers i carrerons, impossibles de reproduir a cap mapa. De l’aeroport a la ciutat vam anar en taxi, que ens deixa a les portes de les seves muralles. Allà és impossible que entrin els cotxes, només bicicletes i burros són els vehicles que es fan servir allà dins.

Impressiona baixar del taxi davant d’una enorme Bab (portes a les muralles), amb un mapa a la mà per intentar arribar al riad (casa d’hostes) que tenim reservat. Només mirar cap a dins els seus carrerons saps que és impossible orientar-se, i aquell paper que tens a les mans no serveix de res. Però no passen ni 10 segons que un munt de persones t’envolten per oferir-se, per uns quants dirhams (la moneda nacional), com a guies per conduir-te on tu vulguis.

Aquí està la gràcia de moure’s lliurement i perdre’s per la Medina. Amb una mica de sentit comú, i una mescla de sort i conversa amb els seus habitants, és tota una aventura recórrer el centre. També hi ha la possibilitat de pagar per un guia i deixar-te portar. Segurament acumules més informació, ja que existeixen guies molt ben preparats que t’expliquen la història de la ciutat mentre passeges, però a canvi, et fan visitar botigues i comerços per intentar treure un sobresou amb les comissions que s’enduen si compres articles. Tot i així, qui hagi visitat Marrakech, ha de pensar que allà sempre té l’enorme plaça de Jemaa-el-Fna per acabar orientant-se, mentre que aquí costa ubicar-se i és relativament fàcil perdre’s. Això si, s’ha d’anar preparat, per no agobiar-se amb la “multitud”. Tothom s’ofereix com a guia per acompanyar-te, els venedors aprofiten una simple mirada als seus articles per començar l’art del “regateig”, els nens t’envolten per demanar-te diners… Calma, aquesta és la paraula clau. Calma per integrar aquestes costums com a part del viatge i no perdre mai la paciència. Un somriure acompanyat d’un enèrgic “laa shokran” (no gràcies) és més que suficient. Una mica de francès facilita molt la comunicació, ja que tothom el parla, però sorprendrà escoltar paraules en mil idiomes, inclòs el català, dels comerciants, que per tal de fer negoci han aprés a comunicar-se amb tothom, vinguis d’on vinguis…

Com tota Medina, els diferents souks o gremis professionals que hi coexisteixen es distribueixen en diferents barris segons l’especialitat que exerciten. Així trobem el barri dels artesans, el dels terrissers, forjadors, sastres… L’adoberia d’Al-Chauara és la més important de la ciutat. Al voltant d’un pati central, on es disposen nombroses fosses de maó, se situen els tallers on es processen les pells. Els adobadors, que treballen igual que 800 anys enrere, s’introdueixen a les fosses plenes d’aigua mesclades amb tintures de tots els colors per remullar, rentar i fregar les pells. A més d’haver-se convertit en un dels principals reclams turístics de la ciutat, el barri dels adobadors subministra la matèria primera per als clàssics articles de marroquineria que donen fama internacional a aquest país. Donem fe de la qualitat dels seus productes en forma de dues jaquetes que vam portar cap a casa nostra.

Del món àrab contemporani, només els zocos del Caire i Damasc superen els de Fes-el-Bali. Una activitat molt important que es celebra cada any, al juny, és el Festival de Musica Sacra, amb molta repercussió internacional.