Lisboa, la ciutat dels carrers empedrats (1a part)

ESCAPADA DEL 27 AL 30 DE JUNY DEL 2011

Sí, ho sabem; el títol de l’entrada és una mica estrany, però al blog escrivim sobre sensacions que trobem quan viatgem, i aquesta és la que vam tenir els primers dies de visita a la capital portuguesa. I això no vol dir que la ciutat estigui endarrerida, o com més d’un ens havia comentat: «és com una ciutat espanyola però 30 anys enrere» (potser fa 30 anys que la va visitar…). Tampoc direm que és la més cosmopolita i moderna, perquè és cert que tot té un aire “antic” i descuidat, però es nota que volen posar-se al dia.

 
I tornant al tema del títol, les voreres de gairebé tota la ciutat són de llambordes, o sigui que si us agrada portar talons, prepareu-vos per patir.

Tot i així, el més representatiu per qualsevol turista, deuen ser els seus tramvies o Electricos, com diuen ells. En tenen de nous i moderns, però l’encant es troba en els més vells, que recorren les línies més turístiques, com el 15 o el 28.

Segurament la ciutat perdria part del seu encant si no circulessin aquestes màquines de ferro i nostàlgia, que amb el seu sotragueig anuncien el seu pas. No són pas una decoració, l’Electrico és el mitjà preferit dels lisboetes per salvar els desnivells que formen els set turons de Lisboa.
És realment autèntic moure’s per carrers super estrets, on els tramvies passen a tocar de les parets de les cases. Recomanem fer servir les targetes de viatges 24 hores, ja que per uns 4 € podrem agafar-los, junt amb els busos i el metro, tantes vegades com vulguem.

Com moltes altres ciutats Lisboa, no té un centre clar, però segurament els barris de Chiado, Baixa o Bairro Alto poden considerar-se l’epicentre. Nosaltres ens allotgem a l’hotel Heritage, ubicat al sud de l’Avenida da Liberdade, molt a prop dels barris principals.