Ben d’hora ens hem aixecat avui per l’excursió que teniem programada. Això ens ha permet veure el llac Te Anau amb una llum maquíssima. (Us hem parlat ja de la llum en aquest país? Per una persona que estima la fotografia, la llum és la base de tot, i aquí te una cosa especial…).
El fiord Doubtful Sound és un dels més grans del país. És deu vegades més gran que el Milford, encara que és menys conegut que aquest. Per nosaltres és perfecte. Molts menys turistes i més tranquil.litat. A més, decidim contractar un vaixell petit, on com a màxim naveguem 14 persones. El temps és molt variable, però per això estem a una de les zones més humides del planeta. Ara surt el sol, de cop cauen quatre gotes, ara una mica de boira…
Estem més de quatre hores navegant, i la gent que puja amb nosaltres és molt maca. De fet, per primer dia en tot el viatge, trobem una parella de catalans. Estan fent la ruta en sentit contrari a nosaltres i ens expliquem un munt de consells.
Ens ha sortit un dia rodó i acabem el dia ben contents. Sembla mentida que cada jornada que passa, trobem un al·licient nou que fa aquest viatge super especial. Tornem esgotats cap al càmping per intentar descansar. Cada dia volem recollir-nos aviat per recuperar forces, però ja hem desistit. És impossible. No parem quiets!!!
Ensenyem la caravana i acompanyem fins al poble a la Rosa i al Cristià, la parella de catalans que hem conegut al vaixell.
Sal y Descubre 
Criiiiiiiiiisssssssss!!! Veniu-me a buscar, jo també vull!!! M’encantaaaa!!!
No tinc paraules per descriure el paisatge ni les fotos…Artistes que sou uns artistes!
Disfruteu a topeeee!!!
Petons
Manel, Cris!!
Amb el vostre viatge estic revivint el meu, he retrocedit 5 anys, oooh!! Mare meva, hi he de tornar!! Em venen uns records increïbles…ja he vist que al final vau anar a Stewart i vau fer l’excursió per Ulva, quina passada, eh?? Veig que aneu igual d’abrigats que quan hi vaig estar jo. Suposo que avui anireu al Milford, ja tinc ganes de veure les fotos!! I sobretot quan estigueu als glaciars no us perdeu la pujada en helicòpter…
Gràcies per compartir amb la resta el vostre viatge.
Un petonàs!!
Anna
Les fotos cada dia son més maques!!! Quin paissatge mare meva al·lucinant.
Que us ho contineu passant molt bé !!! 🙂
Com més posts veig més malament em caieu…. 😛
He vist un iPad a la caravana? Manel, què ha passat? Com ha pogut entrar un producte de la poma al teu entorn?????
Hola nois!
avui ha estat el primer dia que he mirat el vostre blog i m’estan agafant ganes de trucar a planing i dir que demà no vaig a currar…ni els propers dos mesos!! I tal i com he vist en el video «demo» de l’autocaravana, hi ha lloc per mi!! Com que no pot ser, em conformo gaudint de les fotos i desitjant-vos noves descobertes…
Molts petons
Ja menges bé?? Amb la Mela et veiem figurin!!! Jajaja!!
I el granollerí?? Què bo! Els videos no es veuen nítids del tot! No li he vist la cara amb claredat!! Si no… Potser sí que el coneixeria!!!jajaja!!!
T’he contestat mail!!!
Ei, per l’audiencia, som nosaltres els que hem introduit l’element Apple a la caravana del Manel i la Cris, ell no volia, però… 😛
Nens, que veiem que ens heu fet coneguts, no sabiem que penjarieu el video, je,je.
Al final hem fet l’scenic route dels Catlins i ens ha encantat, baixon a l’arribar a Dunedin, volem mes natura, res de cities!!. Hem preguntat per la meteo aquest mati i era dolenta pel Milford, com us ha anat?.
Dema anem a veure els yellow puingus, avui nomes hem vist sea lions.
Molts petons,
Holaaaaa!!
Ja veieu que els seguidors del blog ho veuen tot… Esperem que no us molesti. Ja veieu que al blog entren tot tipus d’experiències viscudes durant el viatge. Ens alegra que us hagi agradat l’Scenic Route. La veritat és que les ciutats, a no ser que tinguin molta vidilla, no són res de l’altre món. Millor la natura.
Finalment no vam fer el creuer pel Milford. Crèiem que no superaria el del Doubtfield, i semblava molt massificat. Però si que vam fer la carretera fins al poble. Paravem cada dos per tres a fer fotos.
Avui hem fet els glaciars i ha anat molt bé. Esperem que pogueuveure mols pinguins.
Seguim en contacte!!!
Ostres parella, estic completament enganxada al vostre blog. És com si jo mateixa estés fent aquest viatge (ja m’agradaria, ja…). Passeu-vos-ho molt bé i no pareu d’explicar-nos les vostres experiències. Salut!!!!!
Ahhhhhhhhh! Feu molta enveja… He decidit no mirar gaire el vostre blog, no pot ser bo per la salut… I no em crec que les fotos no estiguin retocades, aquests llocs no existeixen, són decorats que només fabriquen per les revistes de viatges… Molts petons!
Els catalans som el Japos Europeus!!!
Jo em vaig trobar un cotxe de Barna, quan encara es portava la matrícula «B» en un poblet perdut d’un llac perdut d’Àustria.