I com tot viatge, arriba l’últim dia de la nostra escapada. No tenim res planejat per avui, només sabem que hem d’arribar tard o d’hora a casa, ja que al dia següent comencem a treballar. Així que ens llevem i ens ho prenem amb calma. Un bon esmorzar i un bany a la piscina del nostre B&B “Une sieste en luberon” ens deixen en les millors condicions per continuar la ruta.

Comencem fent una visita més extensa a Bonnieux, el poble que ens ha acollit aquesta última nit. Es troba situat en un petit turó sobre la vall, i com altres pobles de la zona, els seus carrers són estrets i van sempre cap a dalt, en direcció a la seva església. Bé, una d’elles, perquè en podem trobar dues. La més famosa és “l’Église Vieille”, situada a dalt de tot del turó, des d’on podem tenir unes de les millors vistes de la vall. Això sí, per arribar cal, a més dels seus carrers, pujar un últim tram de 79 graons de pedra, que poden deixar-te sense alè… Però val la pena, ja que com hem dit, ofereix un mirador immillorable. És més, trobem grans cedres que aporten una agradable ombra, i fins i tot una zona per fer picnic. Una bona idea és comprar algun entrepà i dinar amb les meravelloses vistes que ofereix la zona.



L’altra església “l’Église neuve”, es troba en una plaça al costat de la carretera que travessa el poble, i és on s’oficien les misses i actes litúrgics. A més, als seus peus, trobem l’inici del mercat que es fa els divendres. Paradetes de menjar, queviures, fruita, roba, utensilis de cuina, manualitats… una mica de tot. Nosaltres aprofitem per comprar una mica d’oli, mel i alguna coseta més. La Place Gambetta és el cor del poble, i avui, amb el mercat, té més vida que mai. Però no ens podem oblidar de la Place Carnot, on podem seure i fer un beure. Tenim tantes poques ganes de marxar, que tot i que els nostres plans inicials eren dinar a mig camí de casa, encara som a Bonnieux a l’hora de menjar. Així que aprofitem per seure en una de les terrasses i fer un bon àpat: una fusta de selecció de formatges de cabra de la zona de Luberon, on ens trobem. Molt recomanables! Acabem comprant un fantàstic pa francès en un forn de pa ple de gent, per fer-nos els entrepans que al dia següent menjarem a la feina. Serà una manera de recordar l’escapada…







Finalment, tornem a agafar el cotxe per fer camí cap a casa. Les petites carreteres són plenes de paradetes on venen fruita (moltes cireres!) i on pots trobar uns sucs de poma boníssims. Fins i tot vam veure empreses que et venen la fruita que tu mateix pots agafar directament dels arbres. Self-service!!


Entrem a les carreteres generals i es fan els moments més pesats del viatge. Les hores es fan més llargues quan saps que estàs de tornada a casa… Per no fer-ho tot d’una tirada, tornem a visitar la ciutat de Béziers, a unes 3 hores de casa. Els divendres munten el Mercat de les Flors a la seva avinguda principal, Allée Paul Riquet, i fem una última volta per terres franceses. Ah! I aprofitem per berenar.


Són gairebé les 22h de la nit quan arribem a casa nostra, carregats de fotos, experiències i records que, al dia següent, el ritme de la feina s’encarregarà d’anar esborrant. Però per això tenim aquest bloc, per recollir-ho tot i capbussar-nos quan vulguem recordar de nou com ens ho passem quan viatgem!!!
No coneixem Bonnieux… o sigui que ja tenim una bona excusa per tornar a voltar per França. Gracies per explcar-ho tant be i de nou (com sempre) unes fotos que donen enveja.
Així m’agrada Miquel, agafant qualsevol argument com a excusa per viatjar…je, je.
Gràcies pel comentari
Fantástica la Provenza, una zona que no conozco aún de Francia, pero que algún año caerá.
Fantástica las fotos, uff esos quesos de cabra deben ser deliciosos!!
Un saludo!!
La Provenza es un sitio magnífico, pero está claro que hubiésemos necesitado muchos más dias para conocerla mejor. Pero como aperitivo no ha estado mal, y sus quesos buenísimos. La verdad es que la gastronomia de los sitios que se visitan siempre forma parte de un viaje…
Nos encanta que os gusten nuestras foto.
Gracias por vuestro comentario
Definitivament, la provence és preciosa… a luberon recordo haver-hi estat, ara, això de coincidir a Béziers amb el mercat de les flors… no té preu! Gràcies per aquestes estones que m’heu heu fet passar, parella! I segur que no sóc l’única..
Je,je.. Gràcies com sempre Marina pels teus comentaris.