Clica per veure entrada 1er dia de ruta Clica per veure entrada 2n dia de ruta Clica per veure entrada 3er dia de ruta (1a part)
Continuem la nostra ruta per França explicant la segona part del tercer dia de ruta.
Sortim, ara sí, del glamour i ens volem endinsar cap a la part de La Provence, per trobar més pau i tranquil·litat, i sobretot, bonics paisatges que fotografiar i contemplar.
Agafem l’autopista per avançar ruta, ja que anem retardats, però més tard ja tornem a circular per petites carreteres, com la D49, que ens fa passar pel poble d’ Ampus, una zona molt famosa per la seva mel, i ho comprovem veient apicultors al voral de la carretera.
Ens desviem per la ruta D957, i ens endinsem al Parc Natural Regional de Verdon.
Ja estem en plena natura, i sembla mentida que fa unes hores estàvem en ple caos. Per fi veiem el Llac de Sainte-Croix, que tot i que pensàvem que era un llac natural, es tracta d’un embassament creat al 1975, alimentat pel riu Verdon. Les seves 2.200 hectàrees d’aigües blaves reuneixen les millors condicions per la pràctica d’esports aquàtics. Parem a admirar-lo i continuem vorejant-lo una bona estona. Veiem molts ciclistes i excursionistes que, com nosaltres, gaudeixen d’aquests paratges. Bé, alguns potser no ho passen tan bé: ens trobem un matrimoni francès que està fent auto-stop i parem a recollir-los. Van carregats amb motxilles i ens demanen de portar-los fins al següent poble. S’havien quedat sense forces i ja no podien més… Dit i fet!
Continuem i una mica de pluja ens torna a acompanyar. Arribem fins al bonic poblet de Moustiers-Sainte-Marie, situat entre muntanyes, amb un riu que el travessa amb petites cascades entre les cases. Moustiers està inclòs a la llista francesa dels Plus beaux villages de Frances, i passejant pels seus carrerons entenem el per què.
Fundat per uns monjos al segle V, els seus habitants diuen que respiren el cel més pur de tota Europa. Bonica manera de definir el lloc on vius! Un dels símbols del poble és l’estrella daurada que penja ben alçada entre dues muntanyes, tot i que era molt difícil veure-la al trobar un cel una mica gris.Segons la llegenda, es tracta d’una promesa feta pel Duc de Blacas que va fer si tornava viu de les Creuades.
El vespre ens sorprèn en aquesta zona de La Provence i és quan més gaudim del paisatge. La pluja ja ha parat, però ens alegrem molt que hagi plogut. És una manera de millorar aquest paisatge, que és espectacular! Els camps tenen una capa de gotes que fan que els colors siguin els més vius que hem vist des que vam arribar.
La llum del sol està baixíssima, i això encara potencia la sensació d’espectacle visual. Passem per Riez, Valensole i els camps són plens de blat i d’espígol . Llàstima que encara no és l’ època de floriment, perquè tot és alucinant, però quan hi hagi el lila de les flors d’espígol deu ser brutal! Es nota que la tradició a la zona és fortíssima. Camps i camps d’espígol ens acompanyen. Plantats en perfectes i simètriques fileres que donen un ordre pictòric increïble. Com gaudim d’aquesta part de la ruta… Parem diverses vegades per fotografiar, tocar, respirar i sentir un moment únic. Aquell que et fa entendre de cop perquè ens agrada viatjar i descobrir llocs nous!
I per variar, el temps se’ns tira a sobre. Arribem al poble de Manosque sobre les 20h, patint per trobar lloc on sopar (ja sabeu els horaris europeus pel tema dels àpats…) Però encara ens entretenim una estona a l’entrada del poble, ja que ens enamorem d’un petit pont on el sol juga amb la seva estructura i la flor dels arbres crea una atmosfera meravellosa. Són els pollancres, que tenen un particular sistema de reproducció: enviar les seves llavors ben lluny embolicant-les en un lleuger cotó flotant. Una altra visió que recordarem sempre. De fet la Cristina m’ha d’arrossegar, sinó crec que encara seria allà fent fotos.
Per fi ens instal·lem al bonic Hotel de Le Pre Saint Michel (veure la nostra opinió a Tripadvisor), i ens demanen si volem sopar al seu restaurant. És tard i estem cansats, així que diem que sí, perquè decidim visitar el poble al dia següent. I fem una boníssima elecció. El restaurant està molt bé, i sopem un menú que tenen de 25 euros que és fantàstic. Au, ens tornem a atipar i anem al llit amb la sensació d’haver viscut un dia rodó!
Sal y Descubre 
Les gorges de la Verdon és un dels paisatges que m’agraden més de França. Enllaçant la Costa Blava per la Rute du Napoleon fins arribar a les Gorges de Verdon, travessar els seus congostos fins arribar a Moustiers Sainte Marie, és un record que guardaré per sempre més a la memòria.
Estic enganxat a aquesta sortida vostre. Quant publicareu el seguent capitol?
Que maca que és tota aquella zona, Miquel. Si ens equivoquem en alguna dada o diem alguna cosa que no és correcte no dubteu a corregir-nos, eh? Vosaltres coneixeu molt bé tot allò. Nosaltres anàvem amb un mapa i una petita guia no gaire bona, així que se’ns escapaven moltes dades.
Aquests dies anem molt liats amb la feina, i ens costa molt escriure més posts, però en principi farem 2 entrades més per acabar l’escapada.
Us envejem per fer tantes entrades al vostre bloc. Nosaltres ens vam proposar fer 2 posts cada setmana, i de moment ho estem complint però ens costa moltíssim.
Moltes gràcies pel vostre comentari.
Coneixem més la zona però és que poder casi us doblem l’edat. Fem un tracte? Canviem experiència per joventut!!! Cuela ?
Réspecte a això de la signatura de lés fotos jo sóc un forofo d’Apple i faig servir un producte d’ells que és diu iPhoto i no tinc la més remota idea de com signar-lés.
No se si en el iMac puc carregar un programa senzill per baixar la résolucio i signar-lés per tal de publicar-lés al Baixòc. Si em pots ajudar seria l’h….
Deixa’ns que ens pensem si acceptem el vostre pacte Miquel. La veritat és que l’experiència és una de les millors coses que es poden fer servir per viatjar… Però no et pensis que som tan joves, eh? Que ja tenim més d’una cana, el que passa és que les trec totes amb el photoshop, je,je…
Fora bromes, sento dir-te que sóc usuari de PC (tot i que tard o d’hora canviaré a Mac), i no domino gaire l’iPhoto. Però per exemple, crec que pots intal·lar un plugin (petit programa associat al programa que tu fas servir) anomenat Impression que et permet posar marques d’aigua (signatures) a les teves fotos. T’envio un enllaç amb més informació: http://www.bluecrowbar.com/impression/
Si et puc ajudar en qualsevol qüestió però necessites més línies per explicar-te, no dubtis a enviar-me un mail a diaridelabonavida@hotmail.com
Gràcies pel vostre comentari.
Manel
Uau! jo crec que de totes les cròniques de frança aquesta és la que més m’ha impactat a nivell fotogràfic. El parc natural de Verdon és espectacular, amb el llac Sainte- Croix presidint-lo. I què dier de Moustiers, és un poblet de conte d’amélie!! I també el pont de Manosque, una preciositat… si no fos per la pluja i el fred, realment és un lloc perfecte per viure-hi! Petonets, parella.
Vam gaudir moltíssim Marina voltant per aquesta zona de França. El paisatge era maquíssim, i la pluja que va caure durant el dia va fer que al vespre tinguéssim uns colors realment espectaculars. I aquí és on realment jo més gaudeixo: amb la fotografia de paisatge. M’encanta captar imatges de la natura!!
Suposo que també per això, i tot i treballar a Barcelona, ens encanta viure en un poble petit envoltat de camps…
Gràcies pel teu comentari, com sempre, t’agraïm moltíssim que ens enviïs comentaris.
Manel